Abad (esquerra) presenta el seu llibre a l’Espai Línia. Foto: Línia Nord
Parlar de Paco Martínez Soria és fer-lo d’un referent de l’humor espanyol del segle XX. D’una manera de fer riure que encara arrossega audiència a la televisió, quan fan alguna de les seves mítiques pel·lícules que, en més d’una ocasió, hem vist amb pares i avis a Cine de Barrio o programes similars.
Abuelo made in Spain, La ciudad no es para mí o El turismo es un gran invento -aquestes últimes dues il·lustraven, amb humor, realitats socials de l’Espanya de la dictadura, com l’èxode rural o l’eclosió del turisme- són alguns d’aquests títols, que l’escriptor olesà Óscar Abad mirava amb els seus avis de petit. “Les veia els caps de setmana a casa, amb els avis: és un dels millors records que conservo”, explica Abad en la presentació de la seva biografia sobre l’actor, Don Paco Martínez Soria, Aplausos y Mutis, que va presentar el dia 15 a l’Espai Línia.
Manca de reconeixement
El llibre, fruit d’una feina d’11 anys d’aquest actor d’Olesa de Montserrat, repassa la vida d’un personatge molt lligat a Barcelona, on va emigrar a principis del segle XX, procedent de l’Aragó. Tot i ser conscient que Martínez Soria va fer-se famós pels seus papers de cinema, Abad no para de recordar que l’autèntica passió de l’intèrpret era el teatre. Sense anar més lluny, va ser membre destacat del Centre Artesà de Gràcia, a Barcelona, durant els anys 20, mentre que la dècada dels 50 va comprar el teatre Talia de la capital catalana. És per això que Abad lamenta que Barcelona no hagi reconegut la figura de l’actor degudament. “Ni un trist carrer”, critica. “Barcelona no ha fet res per recordar i reconèixer la seva figura”, etziba l’escriptor olesà.
Sobre aquesta qüestió, Abad destaca que el fet que l’actor triomfés durant el franquisme el va deslegitimar un cop assolida la democràcia.
Durant l’acte, Abad projecte un vídeo amb gravacions i àudios inèdits de l’actor -en alguns dels quals parlant un perfecte català-, “l’essència de Paco Martínez Soria”, descriu aquest enamorat de la figura de l’intèrpret. Sense anar més lluny, de jove Abad va contactar amb diversos actors que van treballar amb Martínez Soria, com ara Florinda Chico o Martínez Cava, que li van explicar anècdotes que ara ha plasmat a la biografia. A més, l’escriptor olesà va portar a la presentació objectes personals de l’actor aragonès, autèntiques relíquies com una de les seves perruques, un dietari amb imatges i unes ulleres que Martínez Soria va portar de jove.
Martínez Soria va morir el 1982 i està enterrat a Cabrera de Mar, on també va viure.
