L’associació Ocularis va ser creada el 2010 pel doctor martorellenc Joan Prat. L’objectiu de l’ONG és formar oftalmòlegs i òptics a l’Àfrica subsahariana, amb la idea que la formació és la clau del desenvolupament. Laia Prat, filla del fundador, treballa des de Martorell per a la recaptació de fons i la difusió.
Actualment, quines tasques està duent a terme l’ONG Ocularis?
Principalment, tenim projectes a Senegal i a Moçambic, països on anem diverses vegades cada any des que es va crear l’associació. Allà, ens dediquem sobretot a formar els oftalmòlegs i òptics dels principals hospitals. També fem altres tasques, com revisions a escoles o centres d’acollida, però no ens centrem en això, perquè no estem d’acord amb la idea de fer una intervenció assistencial i marxar; realment, així no s’arregla res. Nosaltres preferim anar als països subdesenvolupats i oferir formació per tal que, quan marxem, els professionals d’allà puguin tractar els pacients de la millor manera possible.
L’estiu passat vau estar al Senegal impulsant una òptica social. En què consisteix aquesta iniciativa?
L’objectiu de les òptiques socials és oferir ulleres a un preu assequible per a la població més necessitada. A l’Àfrica subsahariana hi ha òptiques, però són empreses multinacionals, amb preus que la majoria dels habitants no poden pagar.
Quina importància s’atorga a la salut visual en els països on actueu?
Molt poca, per això anem a les escoles dels barris més desafavorits i sensibilitzem tant nens com professors de la importància de veure-hi bé. A vegades hi ha nens que no hi veuen bé, potser no veuen ni la pissarra, però no en són conscients. Fins i tot hi ha nens que tenen alguna malaltia ocular i no els porten al metge, sinó que van al curandero. Quan finalment els porten a l’hospital, la malaltia ja està molt avançada i sovint ja no s’hi pot fer res. Els casos més impactants que hem vist nosaltres han estat de tumors oculars, tant en nens com en adults. Això és possiblement el que més xoca, veure malalties avançades a un nivell que aquí no trobaràs mai.
I com us rep la gent?
És estrany, perquè tendim a pensar que estaran encantats, però hem de tenir clar que no pararan la seva vida perquè nosaltres hi hàgim anat a fer una formació. T’has d’adaptar, ensenyar el que resulti més útil o més interessant per a ells.
Qui pot ser alumne dels vostres cursos de formació?
Pel que fa a la formació d’oftalmologia, tots han d’haver estudiat Medicina i haver fet la residència d’Oftalmologia. Quant a la formació òptica, els alumnes han de ser tècnics superiors en oftalmologia.
En els últims anys heu estat també a Grècia, als camps de refugiats.
Sí. Hi anem quan ens ho demanen, ja sigui per ajudar gent que ha perdut les ulleres fugint del seu país o persones amb malalties greus.
Com es financen totes aquestes actuacions?
Bàsicament, aconseguim els fons a través de les subvencions dels ajuntaments de Martorell, Terrassa i Sitges. Després hi ha l’aportació dels nostres socis, que paguen una quota anual, i les col·laboracions puntuals. També celebrem esdeveniments que ajuden a fer difusió de l’ONG. El mes passat vam participar al Dia de la Cooperació i, a finals de juny, com cada any, farem el concert ‘Ocústic’ a Martorell. A més, qui vulgui pot ajudar-nos a través del nostre web.
Els membres d’Ocularis adquiriu un compromís de forma totalment voluntària i hi dediqueu el vostre temps. Què us impulsa a fer-ho?
El fet que veiem que els governs dels països on anem no fan res per millorar la situació. Si ells no ho fan, algú ho haurà de fer. Acabem prenent la iniciativa les persones que volem que el món vagi millor, que la gent tingui una vida més digna. Després és molt satisfactori sentir que, amb una cosa tan senzilla, pots canviar la vida de molta gent. I seguirem: aquest any comencem dos nous projectes formatius, un a Ghana i l’altre al Camerun, i tornem a Grècia. Tinc la sensació que som una ONG petita, però que fem coses molt grans.
