Collbató no és aliè a les polèmiques relacionades amb la Junta Electoral. A principis de mes, aquest ens va ordenar l’Ajuntament que retirés les pancartes en suport dels presos per considerar que es tractaven de símbols “partidistes”.
A la carta que l’organisme ha fet arribar al consistori indica que durant els períodes electorals, “els poders públics estan obligats a mantenir estrictament la neutralitat política i, per tant, s’han d’abstenir de col·locar a edificis públics i altres llocs de titularitat pública, així com als locals electorals, símbols que puguin considerar-se partidistes, i han de retirar aquells que s’haguessin col·locat abans de la convocatòria electoral”.
Per aquest motiu, l’Ajuntament va procedir a retirar les pancartes en defensa dels consellers cessats empresonats que hi havia a la balconada de l’edifici de l’Ajuntament. Tot i això, l’alcalde Miquel Solà ha volgut deixar clar que, malgrat la retirada, el consistori “manté el seu suport als presos polítics i reclama la seva llibertat”. En aquesta línia, alerta que des de l’activació de l’article 155 de la Constitució, “els ajuntaments no són aliens a la seva aplicació”.
Per altra banda, i seguint amb la col·locació de pancartes, cartells i llaços grocs a favor de la llibertat dels consellers cessats empresonats i els Jordis, els veïns s’han encarregat al llarg d’aquest mes d’anar omplint la ciutat de simbologia “partidista”, seguint la definició de la Junta Electoral. Fins i tot, alguna plaça ha aparegut rebatejada amb el nom d’1 d’octubre.
