Per cinquè any consecutiu l’independentisme va mostrar musculatura i capacitat de convocatòria en una Diada que va reivindicar amb especial èmfasi la culminació del procés sobiranista “a les urnes”. Un procés que arribava a l’11 de setembre aparentment a mig gas i que sembla haver agafat aire de nou gràcies a la mobilització ciutadana, que tot i que va ser inferior a les d’anys anteriors, va tornar a ser multitudinària.
Ara bé, la nova Diada massiva ja és història i ara el repte de l’independentisme és ampliar la seva base i refer ponts amb actors socials i polítics sobiranistes que creuen en el dret a l’autodeterminació però que no advoquen necessàriament per trencar amb Espanya. En aquest estira-i-arronsa hi juga un paper primordial el Baix Llobregat i l’Hospitalet, una zona de poca tradició independentista on viuen més d’un milió de persones. Un autèntic graner que l’independentisme no vol deixar escapar fàcilment.
“ON MÉS ES POT CRÉIXER”
Tot i que fer calar el discurs independentista en una àrea de vot tradicional unionista es presenta com una tasca feixuga, els seus protagonistes prefereixen convertir aquest handicap en una oportunitat. “Al Baix és on podem ser més optimistes”, sosté Lluís Junyent, coordinador de l’ANC a Cornellà. “No conec cap independentista a la comarca que ho hagi deixat de ser”, afirma per la seva banda Jaume Soler, president d’Òmnium al Baix Llobregat. I és que en situacions complicades, l’optimisme aflora. “Som menys percentualment, només podem fer que créixer”, afegeix Junyent. Cal destacar, però, que el Baix va ser la segona comarca que va tenir presència de l’ANC a tots els municipis i que una entitat com Òmnium compta amb més de 3.000 socis al territori. Malgrat aquestes dades, Junyent deixa clar que encara “hi ha molta pedra per picar”.
UNA PUNTA DE LLANÇA
Una pedra que Súmate, l’entitat de castellanoparlants independentistes que té les seves arrels al Baix, pot ajudar a esquerdar. Tanmateix, la coordinadora de l’associació a la comarca i vicepresidenta social, Montse Sánchez, coincideix a dir que “queda molt per fer”.
Súmate difon el seu discurs mitjançant paradetes on, segons Sánchez, se senten “còmodes”. “No es tracta de convèncer ningú”, explica, “sinó de fer que la gent raoni amb arguments”. Sánchez resumeix la feina de la seva entitat amb una metàfora molt visual: “anem plantant llavors”. El que passa és que no acaben de granar. “Venen els convençuts, però a qui realment volem arribar són als indecisos”, lamenta.
Per treballar aquest aspecte, Sánchez avança que volen organitzar visites guiades al Parlament –de la mà de l’expresident de l’entitat i diputat de Junts pel Sí, Eduardo Reyes– perquè s’hi apuntin persones “que no senten com a seves les institucions catalanes” i vegin la tasca que s’hi fa. Generalment persones castellanoparlants que després poden explicar a les seves famílies i amics el què han vist. La llengua és important, i en aquest sentit Súmate sí que juga a casa. “És una manera de crear empatia”, diu Sánchez.
Amb tot, Soler creu que la llengua no ha de ser determinant. “Cal trencar el tòpic de l’independentista catalanoparlant, perquè hi ha molta gent que parla castellà i que vol abandonar Espanya”, recorda.
Sigui com sigui, els tres representants de les entitats consideren que l’independentisme ha fet passes de gegant al Baix i a l’Hospitalet. “Hem guanyat molt de terreny en quatre anys”, afirma Junyent, mentre que Sánchez creu que “s’ha obert una escletxa a la comarca” perquè l’independentisme deixi de ser un tabú. Seguint aquest argument, Junyent recorda la consulta de l’any 2010 a Cornellà, la qual “va posar la paraula independentisme sobre la taula” perquè no sonés “estranya” als ciutadans. Ara el repte no és tant introduir la idea com aconseguir adeptes en un dels territoris que segueix resistint-se al trencament amb Espanya.
