L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca es va blindar contra l’AMI amb el seu pacte de governabilitat amb Ciutadans de principis de mandat. Foto: Arxiu

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) vol obrir-se pas a l’àrea metropolitana. Aquest va ser l’objectiu que va verbalitzar la seva presidenta, Neus Lloveras, a finals de maig a Badalona. La proposta es concreta en l’impuls de consultes ciutadanes sobre l’adhesió a l’òrgan independentista que aplega 786 dels 948 municipis de Catalunya –tot i que només el 43% de la població catalana–. Lloveras va assegurar que la participació a l’AMI té una “transcendència prou gran” com per plantejar-ho a la ciutadania.

La voluntat de penetrar a la corona metropolitana no és una qüestió sense importància: es tracta de l’àrea on més gent hi viu –més de tres milions– i on l’AMI és gairebé inexistent. De fet, Lloveras va assegurar a l’abril que és en aquesta zona on “encara hi ha molta feina a fer”.

Una bona part de l’àrea metropolitana correspon al sud del Baix Llobregat, la zona més poblada d’una comarca que té la meitat dels seus municipis adherits a l’AMI –17 dels 30–, els quals, però, estan situats majoritàriament al nord i al centre. Sant Just i Castelldefels són l’excepció d’una àrea clau per als interessos de l’ens independentista.

Dies després de la visita de Lloveras a Badalona, la comissió executiva de l’AMI va aprovar el pla d’actuació de l’entitat, que contempla les consultes en els pròxims mesos. També es va presentar, davant les més que possibles dificultats, un informe jurídic explicant com “esquivar” les majories plenàries –l’AMI exigeix majoria absoluta al Ple per acceptar-ne la incorporació– o els vetos que puguin venir del govern espanyol. En aquest sentit, Lloveras va afirmar que “s’ha demostrat que quan hi ha voluntat de fer una consulta es fa” i que la “fórmula no ha de ser el problema”.

El primer pas de tot plegat serà reunir-se el 8 de juliol amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per presentar-li la proposta de consulta. Ara per ara la capital catalana és “municipi observador” –no té dret a vot a les reunions–, després que no s’assolís la necessària majoria absoluta al Ple el setembre passat. A partir d’aquí, l’AMI vol ampliar el radi d’acció i reunir-se amb consistoris de la corona metropolitana.

 

La pertinença a l’AMI, un
senyal distintiu del Baix Nord

L’índex de municipis del Baix Nord adherits a l’AMI podria ser un altre barem per destacar les diferències sociològiques i polítiques amb la part sud de la comarca. Martorell, Olesa, Collbató i Sant Esteve en formen part, i alguns d’ells des de gairebé els inicis de l’ens independentista.

Martorell n’és membre des de l’any 2012, quan es va aprovar la moció d’adhesió –presentada per ERC i ICV–, que va comptar amb l’abstenció del PSC i amb el matís de CiU de prioritzar “el pacte fiscal”. La situació és radicalment diferent a Sant Andreu, l’altra capital del Baix Nord i més propera a l’àrea metropolitana. Allà, el PSC va signar a l’inici del mandat un pacte de governabilitat amb C’s, el qual “blinda” la ciutat contra l’adhesió a l’AMI.

A Esparreguera es va votar l’entrada a l’AMI el febrer del 2013, però no es va assolir la majoria absoluta al Ple necessària per donar llum verda a l’adhesió. Amb tot, fa pocs mesos l’ANC va demanar tornar a debatre la moció. A Abrera, de moment, no s’ha presentat cap iniciativa, tot i que la seva secció local d’ERC es va sumar l’any passat a la Declaració Municipalista de l’AMI.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram