Mar Sifre amb la portada del seu llibre. Foto: Joanna Chichelnitzky
El filòsof Heràclit va plantejar, fa milers d’anys, la idea de l’etern retorn que altres pensadors posteriors com Nietzche -o, ja en l’actualitat, sèries de televisió com Dark- han fet extensiva al gran públic. Aquest pensament que defensa que els processos i cicles de la natura es repeteixen eternament ha alimentat la imaginació de molts artistes i, en certa manera, ha inspirat la periodista martorellenca i directora d’Orgull, Mar Sifre, que acaba de publicar la seva primera novel·la curta, titulada I encara un cop més i editada per Lluny del Ramat.
En la seva òpera prima, Sifre narra la història de dues noies lesbianes, l’Emma i l’Aina, que viuen un intens amor a primera vista a Barcelona i que coincideixen més tard en diversos moments de la seva vida per aclarir les coses i entendre els seus sentiments. Al cap i a la fi, l’obra reflexiona sobre la gestió de les relacions afectives i la manca de comunicació, i de com aquesta última pot arribar a fer trontollar les coses.
Tanmateix, seria injust definir aquesta novel·la curta només des d’aquest punt de vista, ja que el text és un cant a l’amistat, que es reivindica com un agafador en temps confusos. “La vida no és blanc o negre, hi ha grisos, i això ens ajuda a entendre l’altre i el seu món interior”, reflexiona Sifre durant una conversa amb Línia Nord.
“Ser lesbiana no és conflictiu al llibre”
I és que la relació de l’Emma i l’Aina, tot i la temptació que pot tenir el lector d’empatitzar més amb l’una o amb l’altra, està plena de grisos. Ara bé, la novel·la transpira un missatge positiu, més centrat en les emocions i la seva gestió, en com s’estima, que no pas en els conflictes per l’orientació sexual, un tema totalment -i volgudament- superat a l’obra. “Ser lesbiana no és conflictiu al llibre”, remarca l’autora, que lamenta que sovint es posa “massa èmfasi” en els aspectes negatius d’aquesta realitat.
No esperi el lector una obra reivindicativa ni farcida de situacions compromeses o fins i tot amenaçadores per a les protagonistes: l’univers creat per Sifre supera la conflictivitat -tot i que no l’amaga, tal com deixa clar durant l’entrevista- i se centra en l’exploració amorosa de dues noies que viuen intensament la seva relació.
Sifre posa amb el seu llibre a l’exterior de l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky
Amb tot, l’autora no es limita a buscar el públic jove que es pot sentir identificat amb algun personatge de la novel·la i interpel·la les generacions de més edat. En aquest sentit, la rebuda del llibre ha estat diversa segons l’edat, comenta Sifre. “Des de gent jove que s’hi veu identificada fins a altra de més adulta que ho veu com una oportunitat d’ajupir-se a la manera actual de viure els vincles”, reflexiona l’escriptora.
Els temps han canviat
De fet, reconeix que la seva obra ha causat -i segurament causarà- algun “xoc” entre els lectors més adults, que provenen d’una generació on les relacions “eren diferents”. “Abans, sovint la gent es coneixia, es casava i tenia fills, i ara això no és tant així”, destaca Sifre que, tot i això, es mira l’obra amb certa distància i admet que, “potser”, si comencés ara a escriure aquest llibre “seria diferent”.
I és que aquesta novel·la va viure la seva gènesi durant una estada temporal que l’autora va fer a partir del 2021 a Nàpols. Allà, a l’ombra de l’omnipresent Vesubi -que està present a la portada del llibre, de fet-, la directora d’Orgull va sentir la necessitat d’escriure una història que li bullia a l’interior i que va erupcionar i precipitar al paper durant un any i mig, que és el temps que va necessitar per cloure-la.
Una vocació literària
D’aquesta manera, Sifre dona continuïtat a la seva faceta d’escriptora. Perquè I encara un cop més no és flor d’un dia. La martorellenca ha estat sempre vinculada a la literatura -com una de les protagonistes de l’obra, l’Emma-, i assegura que beu de l’obra de Mercè Rodoreda, Sally Rooney, Ana Pacheco i Miqui Otero. Sense anar més lluny, Sifre va guanyar en tres ocasions el Premi Vila de Martorell quan era adolescent, i ha cursat estudis de Periodisme Literari.
La novel·la va viure la seva gènesi durant una estada temporal que l’autora va fer el 2021 a Nàpols
Ara, Sifre té per davant un calendari de presentacions arreu del país. Pel que fa al Montserratí, el 25 de juny anirà a la llibreria Figaflor d’Abrera, on presentarà el seu llibre a partir de les set de la tarda, mentre que el 26 de setembre a dos quarts de set del vespre farà el mateix a la biblioteca de Martorell.
Amb el llibre acabat de sortir del forn, la periodista martorellenca admet que té una sensació “rara”, ja que l’escriptura de l’obra, “durant molt de temps”, va ser una cosa exclusivament seva, molt personal. “Gairebé ningú del meu entorn ho sabia”, reconeix l’escriptora. Una sensació que, això no obstant, no impedeix que estigui “feliç” de veure, per fi, la seva història publicada. Com dèiem, la vida i els sentiments estan plens de grisos.
