Fonollosa es presenta a les eleccions municipals del 24 de maig com a substitut de la figura històrica de Salvador Esteve. Diu que seguirà la seva línia, amb voluntat “transformadora i innovadora”. El seu programa recull un total de 250 propostes. “Ens queda molta feina per fer”, afirma.
Vostè substitueix la figura històrica de Salvador Esteve com a candidat a l’alcaldia. Com afronta aquest repte i què pot aportar de nou?
El que aportem és una voluntat transformadora. Transformar per millorar: aquest és el nostre leitmotiv. Proposem continuïtat amb la manera de fer de Salvador Esteve, però també innovació. Tenim un programa amb 250 propostes on han intervingut més de cent persones i entitats. Hem recollit totes les propostes que ens arribaven i, tot i que hem fet molta feina, creiem que encara ens en queda molta més per fer.
Fa uns dies l’alcalde Esteve va fer balanç del seu últim mandat i va destacar algunes actuacions dutes a terme durant el seu govern. Quin balanç de legislatura fa vostè? Està satisfet de la feina feta per la seva formació?
Salvador Esteve ha estat un gran mestre tots aquests anys. Hem transformat Martorell, el qual ha passat de ser un poble gris a ser un municipi de colors. Això es veu als edificis municipals o al mobiliari urbà. També hi ha hagut un punt d’inflexió, que és la reconversió de la N-II en un vial urbà, el més gran que hi ha a Martorell, des del Congost fins a Can Cases. És el nexe d’unió, la columna vertebral de tots els barris. Hem fet un urbanisme al servei de les persones que ha volgut relligar un poble que estava dividit per una infraestructura brutal que el creuava pel mig. La gent ens felicita i em demana que segueixi amb la mateixa línia que Salvador Esteve.
Uns grans canvis que, per a l’oposició, han fet que s’oblidessin “els detalls”, com va dir el PSC fa poc temps. Què els hi diria?
És cert que l’oposició ha de dir alguna cosa, però és innegable reconèixer la feina feta. A mi em fa gràcia que els altres adversaris em diguin: ‘Vostè s’ha deixat algunes cosetes’. Jo els responc: ‘És que encara no hem acabat’. Hi ha llocs on s’ha d’actuar encara. Obres importantíssimes, com la transformació de l’avinguda de Montserrat en un passeig, la carretera de Piera, la creació de la plaça Padró, l’arranjament del carrer de Padró, la reurbanització dels barris de Verge del Carme i Can Carreras…
Una altra qüestió que critica l’oposició és l’incompliment de la Tarificació Social. Per què no s’ha complert aquest acord?
No és veritat que no s’hagi complert, el que passa és que potser no s’ha fet com ells voldrien.
I com s’ha fet, aleshores?
L’Ajuntament és el que destina més percentatge del seu pressupost a polítiques socials de la comarca. Com diu el meu alcalde, nosaltres som els més d’esquerres de tot el Baix Llobregat. Tenim un programa d’ajut a les famílies que inclou el de suficiència alimentària amb un conveni amb Càritas i la Creu Roja. També tenim el de suficiència energètica, ja que paguem les factures d’aigua, llum i gas d’aquells que no ho poden fer. A més, també satisfem una part del lloguer a les famílies necessitades. Més Tarifació Social que això, què hi ha?
…
Movem volia que les taxes públiques tinguessin gratuïtat per a tots els aturats, entre elles les del Centre Integral d’Esport i Salut. Però jo entenc que qui està aturat, si no pot anar al gimnàs, no hi va, perquè per a mi això no és una necessitat bàsica. És molt més bàsic que tingui les necessitats d’aliments, neteja i habitatge cobertes.
Incrementarà els ajuts si és elegit alcalde?
S’incrementaran en funció de les circumstàncies econòmiques que tinguem. Hem d’entendre que això és un mecanisme de socors de l’administració.
Se senten sols davant d’aquesta problemàtica?
Sabem que les administracions van escasses de recursos. La Diputació ha jugat un paper molt important per socórrer els ajuntaments que duien a terme polítiques socials. Amb la Generalitat també hem tancat molts temes d’habitatge i hem generat un nou servei, el d’intermediació del deute hipotecari, a través d’un conveni entre l’Ajuntament, la Generalitat i el Col·legi d’Advocats de Sant Feliu.
Una altra realitat que preocupa a Martorell és l’atur, que a la ciutat arriba a les 2.400 persones. Quines actuacions proposa en aquest àmbit?
En una crisi econòmica d’aquestes magnituds, municipis com Martorell són dels primers que més la pateixen i, quan hi ha una millora, són també dels primers a recuperar-se. Això passa perquè tenim factories com Seat i Solvay i totes les indústries auxiliars. Quan l’economia es ressent, a Martorell patim les conseqüències. Ara, per exemple, estem recuperant ocupació més ràpidament que la resta de poblacions de la zona. Hi ha una lenta però progressiva recuperació. Pel que fa a la promoció econòmica, amb el Nou Pla General d’Ordenació Urbana de Martorell generarem polígons al voltant de la indústria de l’automoció perquè s’hi instal·lin empreses. Des de l’Ajuntament posarem totes les condicions que calguin per reforçar la ciutat en aquest sentit.
Quins altres aspectes creu que s’han de reforçar a Martorell? Quins reptes afronta el municipi el pròxim mandat?
Volem situar Martorell al mapa: reivindiquem la capitalitat del Baix Llobregat Nord o Montserratí, ja que estem actuant com a tal. Entre altres coses, de cara al pròxim mandat volem també seguir transformant la ciutat des del punt de vista urbà i associatiu, reforçant les entitats de tots els àmbits.
Unes entitats molt vives que fa uns dies van participar en la Fira de Primavera. Quin balanç en fa?
Ha estat la millor fira dels darrers anys. És una festa molt de carrer i enguany hi hem introduït alguna novetat molt ben rebuda, com la Llegenda del Pont del Diable. Això ha anat acompanyat d’una trobada dels restauradors locals on hi havia licoreries i vi que va funcionar molt bé. I com a novetat, els castellers de Vilafranca van fer un castell inèdit. També vam celebrar els quaranta anys dels Premis Vila de Martorell.
Creu que les diverses localitzacions dels actes de la fira fa que el gruix d’assistents es dispersi? Les parades estaven pleníssimes. I és veritat que el poble està orogràficament dividit i hi ha activitats que es fan al nucli antic i altres que es fan fora. Però, tot i així, va haver-hi un èxit d’afluència enorme.
Una fira que, de ben segur, va beneficiar el petit comerç local. Quines actuacions proposa per tal d’impulsar aquest sector?
A Martorell sempre hem estat al costat del comerç. Seguirem treballant braç a braç amb ells, tot i que sí que hi ha vegades que els interessos dels botiguers no s’ajusten amb els dels veïns. Però tenim molt bona relació.
Parlem ara sobre temes nacionals. Creu que finalment se celebraran les eleccions del 27 de setembre?
El president Mas ha dit que sí i no sé per què hem de dubtar. Si alguna cosa té Mas és credibilitat. Ell va dir que el 9N hi hauria una consulta i vam votar. I el mateix passarà el 27-S. I si no és així, serà perquè hi haurà un inconvenient de força major. Si des de l’Estat es volgués fer una acció estranya com convocar eleccions el mateix dia, podria modificar-se.
Les eleccions municipals serviran com a termòmetre per mesurar l’auge, el manteniment o el declivi del procés sobiranista?
Unes eleccions municipals no tenen res a veure amb unes al Parlament. La gent en un poble vota en clau municipal. A Martorell es votarà l’alcalde i l’equip de regidors.
Quin pronòstic fa de cara al 24 de maig? Creu que revalidaran la majoria?
Ho sabrem el 24 de maig. Jo no faig pronòstics. Les majories o no les dóna la ciutadania. Nosaltres treballem amb voluntat d’estar al govern i ens esforcem per poder-ho aconseguir.
Pactaria amb alguna altra formació per mantenir-se al govern municipal?
Nosaltres sortim a guanyar les eleccions. A casa em deien que si fas bé les coses, tens premi. Nosaltres creiem que hem fet molt bona feina. Volem governar i, si no és així, ja veurem. Jo sóc com Guardiola: partit a partit.
