Exiliats esparreguerins al camp de refugiats d’Argelers. Foto: Ajuntament
Al voltant del 9% de la població d’Esparreguera va exiliar-se poc abans que les tropes franquistes entressin a la vila cap al final de la Guerra Civil. Així ho certifica l’estudi realitzat pels historiadors locals Joana Lordella i Josep Maria Cobos. La investigació ha pogut quantificar que 469 esparreguerins van fugir el gener de 1939, una xifra prou elevada si tenim en compte que la població d’Esparreguera en aquell moment era d’uns 5.000 habitants.
Els historiadors expliquen que gairebé tots els exiliats van marxar el 22 de gener de 1939, només 48 hores abans de l’arribada de les tropes franquistes a Esparreguera. Amb tot, se sap que van ser més de 469 les persones que van sortir del poble, però la xifra correspon a totes aquelles que van arribar a travessar la frontera amb França.
Un comitè d’evacuació de l’Ajuntament d’Esparreguera va coordinar la fugida del gruix de la població civil de la vila amb diversos tipus de vehicles i seguint una ruta interior, que passava per Arbúcies, Girona i Figueres fins a acabar al pas fronterer del Pertús. Tot plegat va succeir hores abans de l’entrada de les tropes franquistes, per això els historiadors defineixen la sortida com a “precipitada, però no improvisada”.
Josep Maria Cobos declara que un dels motius pels quals va haver-hi un percentatge tan elevat d’exiliats és “la mobilització i la penetració de l’ideari republicà entre moltes capes de la població”.
De fet, tot i que hi havia persones que marxaven soles, hi havia moltes famílies que van haver de fugir. Així ho expressa l’historiador. “Hem registrat des de nadons fins a avis de 80 anys i 70 infants menors de 10 anys. També moltes famílies van ser separades en arribar a França, en un recorregut molt difícil en el que les autoritats franceses separaven homes, dones i infants un cop travessada la frontera”, detalla.
La investigació, però, no només ha quantificat l’exili, ja que també s’ha fet un seguiment individualitzat per saber què van fer els exiliats un cop travessada la frontera, els camps on van estar, els que no van tornar, els que sí o quan ho van fer.
Cobos ha descrit la recerca com “un avenç important després de 85 anys sense dates concretes de les persones que van haver de fugir del municipi”.
L’estudi realitzat per Joana Lordella i Josep Maria Cobos s’emmarca en la recerca impulsada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per obtenir dades dels exiliats i deportats de la comarca a la Guerra Civil.
