L’actual legislatura ha arribat a l’equador i, a la zona nord del Baix Llobregat, el diagnòstic és d’estabilitat moderada, tot i les turbulències que han patit municipis com Collbató, Castellví i Sant Esteve Sesrovires. Els alcaldes fan balanç dels dos primers anys de legislatura a petició de Línia Nord.
A Martorell, el PDeCAT no va revalidar la majoria absoluta i va comptar amb el suport d’ERC per seguir governant. Una fórmula que segons l’alcalde Xavier Fonollosa (PDeCAT) “està sent molt satisfactòria”. L’entesa, explica, “està donant els seus fruits”, perquè assegura que entenen l’acció de govern “com un tot”. “Aquesta és la clau de volta, era una aventura nova, treballem plegats i la valoració és molt positiva”, afegeix.
Olesa de Montserrat és un dels municipis amb l’estabilitat política més consolidada sota el lideratge de Pilar Puimedon (Bloc Olesà). L’alcaldessa diu que “aquests dos anys se sumen als quatre del mandat anterior, quan vam entrar a governar. Ho fem sense pactes però amb una relació molt correcta amb l’oposició”.
A Esparreguera, l’alcalde Eduard Rivas (PSC) sembla haver trobat una línia de continuïtat i el municipi supera la inestabilitat del mandat anterior tot i la presència de fins a set partits polítics al consistori. Un cas similar al d’Abrera, on el també socialista Jesús Naharro governa amb la fórmula del tripartit entre el PSC, ERC i PDeCAT.
Per la seva banda, Collbató –amb un tripartit: ERC, GIC i PDeCAT– intenta mantenir l’estabilitat al govern tot i la polèmica pel regidor Jordi Serra (GIC), el qual va ser destituït i va deixar el govern en minoria en passar a ser regidor no adscrit. Tot i això, l’alcalde Miquel Solà (ERC) reivindica que el seu equip de govern és “molt estable i resolutiu, malgrat les dificultats”.
El cas de Castellví de Rosanes és diferent. Joan Carles Almirall (PDeCAT) va assolir l’alcaldia sense majoria absoluta i ha garantit l’estabilitat amb la incorporació d’un representant de Fem Poble –marca blanca d’ERC–, Pep Massana, com a regidor no adscrit. Almirall creu que “quan algú vol treballar per al seu poble, les sigles no són cap impediment”.
Amb tot, el Baix Nord manté la convivència política a dos anys vista de les noves eleccions.
Sant Andreu i Sant Esteve:
dos casos contraposatsLes darreres eleccions municipals del 24 de maig a Sant Esteve Sesrovires les va guanyar el PSC amb Enric Carbonell com a cap de llista. La formació va obtenir cinc regidors però no va aconseguir el suport suficient per formar govern, i un quadripartit entre ERC, ARA, PDeCAT i Locos por Sanes va posar fi a 32 anys d’alcaldies socialistes al municipi, amb la republicana Carme Rallo al capdavant. Aquesta fórmula va trencar-se mesos més tard i Rallo va haver de buscar els suports del PSC i Entesa. Rallo explica que “malgrat ser de diverses opcions polítiques i de venir de situacions inicials diferents, la feina en comú ha fet créixer la confiança entre tots amb un mateix objectiu”.
A Sant Andreu de la Barca, l’alcalde Enric Llorca (PSC) va seguir governant amb el suport extern dels dos regidors de Ciutadans, els quals, fa tres mesos, es van acabar incorporant al govern. Llorca apunta que “des de l’inici del mandat vam dir que el nostre objectiu era sumar i treballar braç a braç amb les formacions que tinguessin com a prioritat la millora de la ciutat i de la seva gent”.
