76.000 hectàrees cremades. Aquest va ser el devastador resultat de la campanya estival de 1994 a Catalunya, una de les pitjors que es recorden i on també va resultar afectada la part meridional de la muntanya de Montserrat. “Aquell any va haver-hi una gran sequera acumulada i l’estiu va ser especialment calorós. Això, juntament amb l’abandó que patien els boscos des de feia dècades, va resultar una combinació letal. Va significar un canvi substancial en la intensitat i abast dels focs forestals que havia patit el territori català fins aleshores”, expliquen des del Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat i els Amics del Dall.
El 4 de juliol de 1994 es van declarar més de cent incendis forestals des de l’Alt Empordà fins a la Vall d’Albaida. I, en menys d’una setmana, es van cremar desenes de milers d’hectàrees de bosc i matolls a Catalunya i hi van morir disset persones.
Diverses entrades d’aire càlid i sec procedent del nord d’Àfrica van causar dues onades d’incendis que van cremar sense control (temperatures de 40 graus, ràfegues de 50 km/h de vent molt càlid i sec i una humitat baixa van facilitar la propagació del foc). La primera, la més violenta, entre el 3 i el 7 de juliol, amb incendis devastadors al nord del Baix Llobregat (va afectar els termes municipals d’Olesa, Esparreguera, Collbató, Vacarisses i Monistrol, als peus de Montserrat), i a la Catalunya Central. La segona onada, entre el 17 i el 18 de juliol, es va produir al Priorat, la Segarra i l’Alt Camp.
La tarda del 4 de juliol de 1994 a la una del migdia, el foc va començar a cremar a Collbató, molt a prop del passeig Ronda, i en poques hores es va estendre fins a arribar als termes municipals d’Olesa de Montserrat i d’Esparreguera, on es va arribar a cremar el 80% del terme municipal.
