“Junts pel Sí (JxS) s’ha imposat a totes les comarques, fins i tot al Baix Llobregat”. D’aquesta manera iniciava Josep Rull, coordinador general de CDC, la seva anàlisi dels resultats del 27S l’endemà dels comicis. I no era per a menys. La candidatura independentista, formada per CDC, ERC i les entitats sobiranistes, va ser la força més votada a la comarca, amb el 26,15% dels sufragis –119.391 vots–. “Aquestes eleccions han servit per enderrocar mites espanyolistes”, diu Josep Lluís Abad, coordinador comarcal de l’ANC, desmentint que “al Baix Llobregat no podria guanyar mai una formació independentista”.
Ara bé, llegint el resultat en clau plebiscitària, és a dir, en vots, la situació és diferent. I és que el Baix Llobregat és la segona comarca amb menys vot independentista, un 32,6% –fruit de la suma de JxS i la CUP, que en va treure el 6,45%–. Per contra, el bloc unionista, format per PSC, PP i Ciutadans, va superar lleugerament la barrera del 50%.
DINÀMIQUES DIFERENTS
El 27S va servir per remarcar les peculiaritats sociològiques i ideològiques del Baix Nord respecte de la resta de la comarca. Si en el global del Baix Llobregat JxS i la CUP van quedar 18 punts per sota dels unionistes, al nord la situació va diferir lleugerament. Als municipis que integren aquesta subcomarca, els independentistes van millorar els resultats, arribant al 37,8%, mentre que els unionistes van baixar fins al 46%.
Per altra banda, si al sud de la comarca el taronja de C’s es va estendre com una taca d’oli, al nord només va aconseguir triomfar a dos municipis: a Abrera –amb el 25,14%, un punt per sobre de JxS– i a Sant Andreu. Aquest últim, però, va marcar la nota discordant del Baix Nord, ja que va ser el poble que va concentrar més vot anti-independentista: un 58,4% davant d’un 24% sobiranista. A l’altre cantó de l’espectre es va situar Collbató, el poble on la CUP i JxS van treure millor resultat de tot el Baix Nord i de la comarca en conjunt, superant el 60%, mentre que l’unionisme es va quedar en el 29%.
ALTA PARTICIPACIÓ
El conjunt de la comarca va registrar una participació rècord, en la línia de la resta del país i fins i tot superant-la en tres dècimes –77,72%–. Aquesta dada va afavorir, tanmateix, les candidatures contràries a la independència, com ara Ciutadans, que va protagonitzar el sorpasso de la jornada col·locant-se com a segona força al Baix Llobregat amb el 23,48% dels vots, a tres punts de JxS. “Hem aconseguit el nostre objectiu: transformar el cinturó roig en un de taronja”, explica Jorge Mulet, regidor de C’s a Cornellà i integrant de la seva llista per al 27S. I és que al sud de la comarca, d’Esplugues a Castelldefels i del Prat a Sant Boi, el mapa ha canviat de vermell a taronja.
Per la seva banda, el PSC, antic amo i senyor de la comarca, va caure a la tercera posició amb el 18,21% dels vots. Malgrat el resultat, José Manuel Parrado, secretari d’organització del PSC a Cornellà, es mostra “moderadament optimista”, i assegura que no estan gens “preocupats” per l’ascens de C’s, el qual justifiquen per la “polarització de la campanya”. Uns socialistes que, tot i haver estat sobrepassats pel partit d’Albert Rivera, només perden 3.000 vots respecte del 2012 i deixen enrere la candidatura d’esquerres Catalunya Sí que es Pot (CSQP), que va finalitzar quarta tant a la comarca com a la resta del país. “La nostra era una aposta arriscada, perquè vam intentar trencar el marc del Sí-No a la independència, però tot i així ha tingut acollida”, comenta al respecte Joan Giner, número vuit de la candidatura de CSQP i futur diputat al Parlament.
Un dels grans perjudicats va ser el PP, que va veure com perdia prop de 20.000 vots i quedava relegat a la cinquena posició, per sobre d’una CUP que, per contra, va pujar exponencialment –20.000 vots més–. “L’independentisme ha obtingut molt bons resultats al Baix”, proclama Albert Botran, número cinc de la candidatura cupaire i futur diputat, que creu que tant la seva formació com l’independentisme en general “encara té marge de creixement a la comarca”.
