L’última manifestació dels treballadors de Nissan. Foto: Aina Martí/ACN
El 28 de maig de 2020 va ser un dia gris per al sector industrial català: Nissan anunciava que tancaria les seves tres fàbriques a Catalunya, situades a Sant Andreu de la Barca, Montcada i Reixac i la Zona Franca de Barcelona. Començava poc després un procés de reindustrialització que havia de garantir un futur per a les tres plantes i, per tant, per als 1.400 treballadors afectats directament pel tancament.
Ja fa dos anys d’aquell moment i la situació encara no està resolta. “S’està fent llarg, massa llarg”, lamenta el president del comitè d’empresa de Nissan Sant Andreu, Antonio Cordones, que està inclòs a la taula de reindustrialització. Tot i que assegura que encara hi ha confiança en el procés, Cordones reconeix que la impaciència va augmentant entre els treballadors, que assenyalen les administracions com a responsables dels retards que s’han anat acumulant. Precisament, el passat dia 11, la plantilla de Nissan es va manifestar a Barcelona per queixar-se d’aquests retards i exigir una solució tant al govern català com a l’espanyol.
De moment, hi ha un preacord amb l’empresa Silence per ocupar una part de la fàbrica de la Zona Franca. “Inclou un volum de treballadors força baix, però com a mínim suposa tornar a obrir la Zona Franca”, diu Cordones, que recorda que l’acord important ha de venir amb el ‘hub’ de descarbonització.
Entre els contratemps que ha patit el procés, hi ha l’abandonament de l’empresa Great Wall Motors i la retirada dels propietaris de la nau de Sant Andreu. Sobre això últim, Cordones admet que va ser “un gerro d’aigua freda” per als treballadors de la fàbrica, però subratlla que, per descomptat, no els deixa en una situació pitjor que la resta. “On hi hagi una antiga planta de Nissan, hi serem”, sentencia.
