Gràcia Dorel-Ferré( centre), a la presentació del llibre. Foto: Ajuntament
La doctora en Història Gràcia Dorel-Ferré (Esparreguera, 1943), especialitzada en patrimoni industrial, ha publicat un llibre sobre la Colònia Sedó coeditat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament d’Esparreguera. El recinte fabril i residencial esparreguerí ha estat sempre molt present en la vida de Dorel-Ferré: gran part de la seva família hi va treballar –pares, avis, besavis, cosins…– i el seu tancament, el 1979, la va marcar tant que va decidir que fos el tema de la seva tesi doctoral.
“Semblava impossible que pogués tancar”, recorda l’autora del llibre, que explica que per a la seva família no hi havia un altre “horitzó” que no fos la Colònia Sedó. En parla amb fascinació, recordant que es tracta de la colònia industrial més gran de Catalunya, amb “un sistema hidràulic absolutament refinat” i amb les turbines més grosses d’Espanya. “Els Puig i els Sedó, les dues dinasties d’empresaris que van fer possible la colònia, van tenir un gran atreviment i una gran capacitat de creació. Els constructors de modernitat com ells van ser els qui van canviar la cara de Catalunya”, destaca.
El llibre també s’endinsa en l’àmbit social de la colònia i, en aquest sentit, Dorel-Ferré matisa que no tots els treballadors vivien a la colònia, sinó que podien triar. També recorda que, malgrat les coses dolentes (com que hi imperava un sistema “paternalista”), l’existència de la fàbrica va suposar un pas endavant per a molta gent: “El camp era molt més dur, i almenys la fàbrica els garantia un sou que no depenia de la pluja, de la bèstia que emmalaltia o de l’eina que es trencava”.
L’autora del llibre assegura que, quan li preguntava a la seva mare per la feina a la fàbrica, només li deia que “era una feina d’esclaus”. “Hem de ser objectius: era esclavatge, però en molts casos va permetre pagar la casa o els estudis dels fills”, conclou.
