La Generalitat es planteja començar a permetre sortides d’aquí a 10 dies. Foto: ACN
Ja fa més d’un mes que es va ordenar el confinament i les conseqüències que això comporta per a la salut mental cada cop són més evidents. En el cas dels infants, la situació els pot afectar encara més i són molts els pares i mares que demanen a les autoritats una mesura que pensi en el benestar dels més petits. Precisament, la Generalitat es planteja començar a permetre que els menors surtin d’aquí a deu dies, si les xifres del coronavirus continuen millorat, segons ha avançat RAC1.
En aquest sentit, la psicòloga Cristina Garcia, de l’associació martorellenca Psicocat, considera que “els nens necessiten fer un passeig llarg al dia”, d’una mitja hora, tot i que el temps depèn de l’edat i les condicions de cada infant. Garcia recorda que “a altres països es permeten les sortides de dues persones”, de manera que aquí es podria aplicar el mateix criteri i deixar que els menors sortissin amb el pare o la mare, “amb mascaretes, guants i sense tocar res”. I és que, tal com explica la psicòloga, els infants i les famílies “estan patint molta angoixa”, i les caminades servirien per “alleugerir la tensió que hi pugui haver a casa”.
Per als adolescents, els passejos també serien d’ajuda, però Garcia reconeix que “ells necessiten relacions socials”, i això complica la situació. De fet, la manca de contacte amb altres persones afecta de la mateixa manera els adults, a qui la psicòloga recomana “establir estratègies per fer front a la monotonia i a la pèrdua de ganes de fer coses”, sentiments propis d’aquests dies. Diu que, per seguir uns horaris i uns hàbits saludables, és útil, per exemple, “quedar per videotrucada amb algun amic per fer activitat física” i, en definitiva, “tirar els uns dels altres”.
EL DOL ES FA MÉS DIFÍCIL
Sigui com sigui, la pitjor experiència a la qual molta gent s’ha d’enfrontar aquesta quarantena és, evidentment, la mort d’algun ésser estimat. “No només no et pots acomiadar, sinó que tampoc pots rebre el suport físic d’altres persones”, lamenta Garcia. Això, explica, és “un patiment afegit” al dolor de la pèrdua, que pot derivar en una “sensació de desgràcia i desamparament” o, fins i tot, en un sentiment “d’irrealitat”, perquè “el ritual del dol ajuda a assumir i a acceptar la pèrdua i, en certa manera, a passar pàgina”, afegeix la psicòloga.
