Els usuaris de Can Serra cultiven i preparen les flors que els jardiners municipals planten a Martorell. Foto: A.U.
Passejar per Martorell és sinònim de veure flors, moltes flors: n’hi ha a rotondes, carrers, places, parcs… a tot arreu. Que el municipi tingui més color i es vegi més maco és el fruit de la feina diària que fan 33 persones al Centre Ocupacional Can Serra. En un entorn privilegiat, a la llera del Torrent de Llops, homes i dones amb discapacitat intel·lectual cultiven i tenen cura de les flors que després decoren Martorell. De Can Serra surten cada any unes 110.000 flors, que creixen a dos hivernacles sota l’atenta mirada d’usuaris, monitors i jardiners.
“Fa potser cinc anys que l’Ajuntament no ha de comprar cap flor: totes les que hi ha al poble surten d’aquí”, explica el responsable municipal de jardineria, Nacho Cabrera. Martorell, a més, té des de fa sis anys tres Flors d’Honor atorgades pel moviment Viles Florides, que impulsa la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya. El més important de tot això és que els usuaris de Can Serra en són conscients: “Saben que són capaços de fer una feina útil, amb sentit i amb reconeixement”, assegura la directora del centre, Salomé Moliner.
Aquesta és, precisament, la clau de la motivació que hi posen tots ells cada dia. De dilluns a divendres, arriben a Can Serra abans de les nou del matí, esmorzen, organitzen les tasques de jardineria i horta i es posen en marxa. A la tarda, després de dinar i descansar una estona, fan activitats diferents, com ara tallers de cuina, d’arts plàstiques i de ràdio, entre d’altres. A tres quarts de cinc, pleguen i fins a l’endemà.
En definitiva, tenen un dia a dia com el de qualsevol altre… o potser millor, veient que hi ha qui no vol ni sentir a parlar de “jubilació”. És el cas de l’Encarna, que té 68 anys i se sent tan a gust a Can Serra que no pensa marxar. Ho diu amb un somriure, mentre es disposa a seguir omplint torretes de sorra junt amb el seu grup bombolla. Tot i que els treballadors i els usuaris ja estan vacunats, els protocols sanitaris els obliguen a treballar així, dividits, que no vol dir desunits.
Sigui com sigui, tothom té alguna cosa a fer i ningú s’atura. Mentre tria les flors que ja estan llestes perquè els jardiners se les emportin, l’Ariadna comenta que li agrada molt el que fa a Can Serra, sobretot el taller de cuina i, en general, “aprendre coses noves”. Cadascú té la seva activitat predilecta: mentre que la Lola i la Pilar, per exemple, gaudeixen fent melmelades, el José Luis és feliç amb la màquina tallagespa.
El que tenen tots ells en comú és la implicació amb el projecte. Un dels monitors, el Gerard, posa d’exemple el Raúl, que, malgrat el seu problema de visió, recorre el centre amunt i avall perquè “se’l sap de memòria”. També l’Esteban aconsegueix fer-ho tot guiant-se pel tacte perquè no s’hi veu. “Com tothom, cadascun d’ells té les seves dificultats i les seves històries, però ens poden donar 40.000 voltes”, diu una altra monitora, la Carme, que afirma amb orgull que la seva feina és “molt gratificant”.
LA BOTIGA DE CAN SERRA
Una novetat que té tothom engrescat al centre és la Botiga de Can Serra. Amb l’experiència d’haver tingut parades a les diverses fires martorellenques, recentment els usuaris han començat a vendre els productes que fan als tallers –com ara melmelades i sabons– al mercat no sedentari de la Vila. En total, ho faran vuit dimecres a l’any, quatre a la primavera i quatre a la tardor. El pròxim 26 de maig serà l’últim dia d’aquesta primera tanda i l’esperen amb ganes.
