Jana Fernández celebra la tercera Champions del Barça amb Coll. Foto: German Parga/FC Barcelona
“El temps és el millor autor: sempre troba un final perfecte”, defensava el genial Charles Chaplin. La frase de Charlot encaixa amb el que es va viure el passat dissabte 25 de maig a San Mamés, quan faltaven tres segons per al minut 95 i feia tres minuts i mig que Alexia Putellas (Mollet del Vallès, 1994) havia saltat a la gespa.
La molletana remata la passada des de l’esquerra de Clàudia Pina i quan veu que la pilota entra a la porteria de Christiane Endler, es treu la samarreta, se la posa entre les dents per no perdre-la pel camí i fa una reverència a l’afició. “Havia entrat per aguantar una mica més el resultat, però he vist claríssim que hi havia allà un forat, i la Pina, com sempre, me l’ha deixat perfecta per impactar-la amb l’ànima”, reflexiona després la capitana a Laura Brugués per a TV3.
No és un gol qualsevol. És el 2-0 a favor de les blaugrana, la diana de la tranquil·litat després de l’inicial d’Aitana Bonmatí. La confirmació que, ara sí, el totpoderós Olympique Lyonnais, el botxí en dues finals (4-1, 2019 i 1-3, 2022), ja no té res a fer i que Putellas aixecarà, a les 20.13 hores, la tercera Champions per al Barça i el quart títol sobre quatre possibles, després de guanyar també la Supercopa, la Lliga i la Copa de la Reina. Jana Fernández (Sant Esteve Sesrovires, 2002) balla, canta, plora i viu mil emocions alhora. Fa temps que a la sesrovirenca i la molletana els ha tocat patir la cara més fosca de l’esport: les maleïdes lesions.
“No vaig ser prou ràpida”
“No vaig ser prou ràpida per comprar una entrada, però sí per reservar els bitllets d’avió i l’allotjament. Volia enviar des de ben a prop la meva energia a l’equip, sobretot, a Alèxia Putellas i Jana Fernández. Després dels pares, són les dues persones que més m’inspiren perquè no només són grans futbolistes, sinó que sumen al grup fins i tot quan han estat lesionades”, m’explica l’endemà la Laura, una aficionada martorellenca. Una de les més de 40.000 persones que van voler donar suport al Barça. La majoria van contribuir a establir un nou rècord d’assistència a una final femenina de la Copa d’Europa: 50.827 persones.
Fernández no ha debutat aquest curs a la Champions. Hauria pogut jugar la final si Irene Paredes no s’hagués recuperat de la trepitjada de Melchie Dumornay en el primer minut del partit. A la sesrovirenca li va canviar la vida el 12 de febrer de 2022, sis dies abans del seu 20è aniversari, quan es va trencar el lligament encreuat del genoll dret. Va estar més d’un any sense jugar i va reaparèixer contra el Villarreal CF, just el mateix rival contra qui va tornar aquesta temporada, el passat 13 d’abril. Fins aleshores, per culpa de les lesions només havia pogut disputar un partit.
A la Lliga, Fernández està tenint minuts i a bon nivell, i la seleccionadora Montse Tomé l’ha premiat amb la convocatòria per als dos matxs contra Dinamarca, de la fase de classificació per a l’Eurocopa de 2025 i que es disputaran el pròxim divendres 31 de maig, a Velje, i el 4 de juny a l’estadi Heliodoro Rodríguez López de Tenerife.
Putellas va marcar el seu 190è gol en 426 matxs i va aixecar el seu 30è títol poc després de renovar el contracte fins al 30 de juny de 2026. La capitana es va trencar el lligament encreuat anterior del genoll esquerre el 5 de juliol de 2022 en un entrenament amb la selecció espanyola, a l’Abadia de Bisham i un dia abans de l’inici de l’Eurocopa de 2022. Es perdria quasi tota la temporada i tornaria als terrenys de joc contra el CD Sporting de Huelva, el dia que l’equip va rematar la Lliga. Al Phillip Stadion d’Eindhoven, va participar gairebé 10 minuts en la segona Champions guanyada contra el VfL Wolfsburgo (3-2).
Un cop al genoll esquerre el passat novembre en un partit contra el Benfica va obligar a Putellas a tornar a operar-se, i quan semblava veure la llum, va haver de repetir visita al quiròfan per fer-se una artroscòpia. Mentre tracta de recuperar el seu millor nivell, no deixa de sumar títols. Títols que deixen moments i records per a sempre. Instants compartits i també ferides de guerra, com la d’Ona Batlle al pòmul esquerre. La vilassarenca va tornar al Barça aquest estiu procedent del Manchester United i després de passar pel Madrid CCF i el Levante UD. Un dels grans motius de pes del retorn a Barcelona era aixecar la Champions, i ho va fer a San Mamés amb l’esmentada ferida al pòmul, fruit de l’impacte involuntari dels tacs de Kadidiatou Diani. “Em fa una mica de mal. Amb la festa d’ara em passarà tot. El sacrifici ha valgut molt la pena”, confessava Batlle a Teledeporte.
