L’Hotel Ciutat es va transformar en Hotel Salut fa un mes. Foto: Ajuntament
Ja fa un mes que l’Hotel Ciutat de Martorell es va transformar i va reobrir les seves portes per acollir pacients de coronavirus a punt de rebre l’alta. Ara, l’equipament ha començat el maig amb només nou persones ingressades, una xifra que queda molt lluny de les 41 que en va arribar a tenir en el moment més crític de la pandèmia al municipi.
“Al principi va ser molt intens, però ara ja comencem a estar més relaxats”, diu la infermera Ana Oliver, responsable assistencial de l’Hotel Salut. Tot i això, reconeix que la sensació que es respira al centre és de “calma tensa”, ja que l’ombra d’un possible rebrot provoca neguits entre el personal sanitari. “No sabem què passarà, si podrem tancar l’hotel o si haurem de fer front a un rebrot del virus”, explica, amb incertesa. En aquest sentit, Oliver admet que algunes imatges que ha deixat l’inici del desconfinament no l’ajuden a tranquil·litzar-se.
Malgrat que la situació als hotels medicalitzats no és tan dura com als hospitals –els pacients que s’hi traslladen estan molt a prop de la recuperació–, Oliver matisa que els efectes psicològics de la malaltia afloren més en aquests centres. “Els pacients ja es troben millor físicament, però continuen sols i tenen més temps per pensar”, comenta, i afegeix que, en molts casos, són persones que han viscut “situacions familiars greus”. De fet, aquesta infermera preveu que l’atenció primària tindrà “moltíssima feina” per tractar l’impacte psicològic de la crisi de la Covid-19.
“M’HAN SALVAT LA VIDA”
Un dels pacients que ja s’ha recuperat i ha pogut abandonar l’Hotel Salut és el martorellenc Carlos Hernández, de 58 anys. Divendres passat va tornar a casa amb la seva família i, des de balcons i finestres, els veïns van celebrar el seu retorn entre aplaudiments i amb el mític We are the champions de Queen sonant ben fort. Una escena molt emotiva que va posar fi a un mes d’ingrés que Hernández ha viscut com una “experiència una mica traumàtica”, confessa.
Quan va arribar a l’hotel, Hernández va detectar “un ambient d’optimisme” entre els pacients: “Ens trobàvem bé i sabíem que estàvem allà per no contagiar”, diu. Aquesta visió positiva només es troncava quan li venien al cap “records de quan estava molt malament”, que li feien tenir por d’una possible recaiguda. I és que, els primers dies que va estar ingressat a l’Hospital Sant Joan de Déu, va arribar a pensar que no se’n sortiria: “Pensava que no tornaria a veure la meva dona i les meves filles”, admet. Per això, ara no es cansa de reconèixer la tasca de tot el personal sanitari que l’ha atès i gràcies al qual sent que té “una segona oportunitat”. “M’han salvat la vida i els estaré eternament agraït”, assegura.
