Karin Konkle dirigint un curs d’autodefensa feminista. Foto cedida
Karin Konkle (Indianapolis, Estats Units, 1968) va patir una agressió masclista als 18 anys, quan ja en feia dos que practicava arts marcials. Sabia com enfrontar-se a una baralla física, però no va saber reaccionar en aquella situació. Més tard es va llicenciar en Estudis de Gènere a la Universitat de Colúmbia de Nova York i, durant anys, la seva formació i les arts marcials van ser dues facetes paral·leles de la seva vida, fins que un dia es van trobar. Va ser quan ja vivia a Barcelona i gràcies a la proposta d’una amiga. Així, des del 2001, ofereix cursos d’autodefensa feminista com els que començaran aquest dimecres a Abrera.
El gimnàs de l’Escola Francesc Platón i Sartí acollirà entre setembre i novembre les sessions dels dos grups amb els quals treballarà Konkle: un de nois i noies de 12 a 15 anys i un només de dones majors de 16 anys. En aquest últim, hi tenen cabuda dones de totes les edats i condicions, també si pateixen qualsevol discapacitat física o mental.
Feminista, no “femenina”
La instructora d’aquests cursos, que ha publicat dos llibres sobre el tema, no se sent còmoda amb el concepte d’autodefensa “femenina” i aposta per una autodefensa feminista. “Hi ha diferències entre la violència que pateixen les dones i la que pateixen els homes. L’autodefensa feminista les té en compte i busca empoderar les dones perquè puguin protegir la seva seguretat física”, explica Konkle.
En aquest sentit, detalla que en les sessions ensenya a mantenir la calma –matisa que això no significa no alterar-se o no tenir por, sinó poder prendre les decisions adequades malgrat tot–, a caminar pel carrer amb més seguretat, a parlar d’una determinada manera per evitar arribar a les mans i, en última instància, a defensar-se físicament.
Per tant, al llarg del curs, les participants fan simulacres tant físics com verbals i no només es preparen per a l’agressió més “tòpica” i menys freqüent, en què un home desconegut les aborda pel carrer, sinó que practiquen situacions més reals, en contextos quotidians i amb persones conegudes. “En el 80% de les violacions l’agressor és un conegut de la víctima”, recorda Konkle en aquest sentit.
Un espai segur
Per a la responsable dels cursos, és imprescindible crear un espai segur per a les participants, per això des del primer dia estableix unes “normes de confidencialitat”. A més, ella mateixa explica sempre una agressió que va patir per “trencar el silenci” i facilitar que qui vulgui pugui compartir les seves experiències.
