Una concentració a Olesa de Montserrat en suport al Pau, un jove independentista. Foto: Twitter (@pau_llibertat)
En Pau, un jove d’Olesa de Montserrat, va haver d’anar a judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa un mes per haver participat en les protestes contra el Consell de Ministres celebrat a Barcelona el 21 de desembre de 2018. La Fiscalia i la Generalitat l’acusaven de delictes d’atemptat i desordres, i li demanaven tres anys i mig de presó. Finalment, aquesta setmana s’ha sabut que ha quedat absolt.
“La sentència absol en Pau de tot delicte”, diu el comunicat d’Alerta Solidària, el col·lectiu d’advocats que s’ha encarregat de la defensa de l’olesà. Des d’aquesta entitat detallen que l’absolució ha estat possible “gràcies a les proves documentals dels vídeos” i al testimoni d’una companya de l’acusat, “a qui es reconeix absoluta coherència en contraposició a les contradiccions i escassa claredat dels testimonis dels Mossos d’Esquadra”.
Concretament, les acusacions sostenien que en Pau havia llançat una tanca a un agent dels Mossos, cosa que ell va negar en tot moment i que ara ha quedat desmentida. Tal com subratlla Alerta Solidària, s’ha “acreditat que en Pau va ser a la manifestació, però que no va llençar cap tanca”.
L’entitat assegura que els policies han quedat “en evidència” i que “s’ha demostrat, un cop més, que es tractava d’una detenció aleatòria i d’un atestat confeccionat amb una única finalitat de càstig i repressió als manifestants”.
No va acceptar la rebaixa
A més d’en Pau, en aquesta causa es jutjava dos joves independentistes més que van participar en les protestes de desembre de 2018, un veí del barri de la Sagrada Família de Barcelona i un veí de Vilafranca del Penedès.
En la vista oral prèvia al judici, la Fiscalia va oferir als tres acusats una rebaixa significativa de les penes, que només l’olesà va rebutjar perquè acceptar-la significava admetre una cosa que ell sempre havia negat (el llançament de la tanca).
Pel que fa al veí de Barcelona, li van oferir rebaixar-li la petició de sis anys de presó a només sis mesos, mentre que al de Vilafranca van passar de demanar-li quatre anys a un any i mig de presó. Tots dos van acceptar. Alerta Solidària, però, denuncia la manera de fer de la Fiscalia, que titlla de “trampa habitual” i que considera “especialment greu” en el cas del barceloní, que “va ser sotmès a una duríssima pressió” i va acabar acceptant uns fets que des del principi havia negat.
