Víctor González durant un temps mort. Foto: Club Sala 5 Martorell
A la una del migdia de divendres passat, l’entrenador Víctor González (Gavà, 1992) va publicar un tuit amb un comunicat maquetat amb l’escut del Club Sala 5 Martorell i una foto d’ell donant instruccions al vestidor. “Poso fi a una gran etapa! He pres la decisió de no continuar dirigint l’equip la pròxima temporada”, compartia.
“Després de complir i inclús superar els objectius marcats, em sento buit d’energia i passió”, confessava González, que en les sis temporades com a tècnic del Club Sala 5 Martorell ha acumulat dos ascensos, primer a Segona B com a campions de Tercera el curs 2019-2020, i després, la temporada passada, a Segona. O també “una gran participació” en la Copa del Rei de la temporada 2020-2021, perdent per 3-6 contra l’Industrias Santa Coloma als vuitens de final, on l’equip havia arribat superant quatre eliminatòries. El passat 11 de novembre va ser guardonat per la Federació Catalana de Futbol durant el 10è Dia de l’entrenador per la seva gran temporada 2021-2022.
Un afortunat
“Ha estat una decisió molt difícil i meditada, perquè aquest club ha estat casa meva durant molts anys, però penso que és el millor per a les dues parts. Infinites gràcies a jugadors, cos tècnic, junta directiva i especialment a l’afició pel tracte i l’afecte”, enraonava el gavanenc.
“He tingut la sort de treballar amb grans professionals i, sobretot, amb persones molt boniques. Me’n vaig feliç pel treball fet. No ha estat un camí fàcil, però entre tots hem convertit el Club Sala 5 Martorell en un referent del futbol sala català. Vull desitjar-li el millor a aquest gran club. Estic convençut que continuarà avançant cap a fites més altes”, afegia. “Eternament agraïts pel teu treball i dedicació inesgotable. Aquesta sempre serà casa teva”, va publicar més tard l’entitat martorellenca.
Se’n va una figura clau del Club Sala 5 Martorell, amb gairebé 200 partits a la banqueta. Diu adeu un enamorat del futbol sala des que va començar a jugar a l’escola amb cinc anys. El seu primer club seria el de la seva ciutat, el Futbol Sala Gavà, amb qui va arribar al primer equip. “És una entitat que sempre tindré al cor i que em va donar moltes oportunitats i amistats. Em van ajudar a créixer molt. Per a mi aquest esport és màgic perquè et permet participar i tocar molts cops la pilota en comparació amb el futbol 11. Aviat vaig veure que hi podia explotar millor les meves qualitats i recursos, i és espectacular, perquè es jugava en espais reduïts”, enraona per a Línia Nord González, que és entrenador de l’xBuyer Team, de la Kings League, la competició organitzada per Kosmos Global Holding, l’empresa de Gerard Piqué.
Les decisions
“Quan dirigeixes un grup ets qui pren més decisions i els jugadors necessiten informació, has d’advertir-los i explicar-los els teus motius i arguments. Anticipar-te a les situacions és un dels deures que tens com a entrenador i és el que intentes fer amb els fixatges”, exposa González, que sempre tracta d’adaptar-se al tipus d’esportistes amb què compta. Ha apostat per diferents sistemes i vol triar els que millor li funcionen en cada moment. No es casa amb cap model, sinó que s’adapta a les circumstàncies i sense amb la mateixa premissa: la competitivitat.
Els seus equips són ambiciosos, inesgotables i apassionats. Una recepta que va fer que, malgrat perdre per 4-2 contra l’Alzira FS el passat 29 d’abril, s’assegurés la permanència per les derrotes dels seus immediats perseguidors, el CD El Valle, que va caure 3-5 davant el CD Leganés, i el Club Atlético Benavente FS (6-7 contra el Barça Atlètic B). A més, després de superar per 3-5 Manresa FS el passat 2 de maig, l’equip de González s’ha classificat per a la Final a Quatre de Copa Catalunya, que disputarà al setembre.
Un dia etern
González sempre tindrà ben present el diumenge 19 de juny de l’any passat, quan l’equip va vèncer per 7-3 la Unión Tres Cantos, a qui ja havia superat a l’anada (3-5), i van aconseguir l’ascens a Segona Divisió. “Quan vèiem que corria el temps i que teníem una renda important… Teníem el somni a tocar i no podíem desconcentrar-nos… I quan ja estava fet… Brutal! No sabria descriure el moment i les emocions amb les paraules precises”, conclou, orgullós, González.
