Jana Fernández, Jordi Vilar i la bandera de suport a la jugadora. Foto: JF
“Com que no som amics ni podíem quedar per prendre un cafè, vaig pensar que havia de trobar una manera de transmetre-li el meu suport des de la distància a la Jana Fernández després de patir una lesió tan greu. Per això li vaig fer aquesta bandera i l’he portat al Johan Cruyff i, fins i tot, a la final de la Champions de Torí. Volia que sempre que la veiés recordés que li enviava ànims”, confessa, emocionat, Jordi Vilar (Olot, 1966), un d’aquells seguidors que fan l’esport encara més especial.
L’olotí no va dubtar gaire triant les fotos de la bandera: a l’esquerra, la sesrovirenca petoneja la Champions de 2021 a Göteborg, al centre, la central somriu, i a la dreta, està jugant un partit amb el Barça. “Volia que s’hi reflectís que ha guanyat la màxima competició de clubs, el seu gran somriure, que la fa tan especial i pròxima, i el seu ofici”, exposa l’entrevistat, que reviu el moment en què “la Jana”, com l’anomena ell, va descobrir la sorpresa.
La reacció de Fernández
Vilar no recorda el dia exacte, però sí, i perfectament, la reacció que va tenir Fernández: “La Jana es va emocionar i em va somriure. Li vaig dir que la bandera era per donar-li el meu alè, i m’ho va agrair molt”.
Ni Vilar ni la bandera es van voler perdre el retorn de la sesrovirenca als terrenys de joc el passat 5 de març, al Johan Cruyff i contra el Villarreal CF, 406 dies després del seu últim partit i 386 més tard del seu últim matx a l’Estadi. “Quan vaig veure que s’escalfava, se’m va posar la pell de gallina. Estava més pendent de veure com ho feia que del partit, i quan estava a punt de sortir al camp, vaig sentir una emoció que no et podria descriure… ‘Jaaaaanaaaaaa! Jaaaaaaaanaaaaa!’, vaig cridar. Es mereix qualsevol ovació que rebi”, recorda l’entrevistat.
És gairebé poètic que Jana Fernández (Sant Esteve Sesrovires, 2002) sortís al camp amb el peu dret, amb la cama recuperada de la ruptura del lligament encreuat del genoll. Al minut 78, gairebé al 79, la lateral i central va substituir Mapi León, a qui es va abraçar. La sesrovirenca va córrer uns metres fins que es va aturar per rebre l’escalf d’Aitana Bonmatí i Irene Paredes. El Barça encara faria dos gols més (5-0 final). Un doblet de Caroline Graham Hansen, l’eterna oblidada als premis individuals, que també tornava d’una lesió i que ja havia marcat un gol abans.
“Vaig pensar que havia de transmetre-li a la Jana el meu suport des de la distància”
“La Jana ens recorda que l’actitud sempre és el més important. Malgrat que no és alta, fa la mateixa feina que altres centrals excel·lents: és contundent per dalt i baix, arriba a tot arreu, està molt atenta i ajuda les seves companyes. I això té un mèrit enorme. Segur que hi ha molta feina invisible del cos tècnic i d’ella. Quan es va lesionar, estava jugant molt bé, i tant de bo torni a ser encara millor”, comenta Vilar, a qui no li importaria fundar una penya de suport a Fernández. L’olotí és soci de la Penya Blaugrana Totes Unides Fem Força, la primera oficial del primer equip femení del Barça.
Fernández va tornar als terrenys de joc el 5 de març 406 dies després del seu últim partit
Després del partit, la sesrovirenca es va veure envoltada de companyes. “És un grup humà sense egoismes que sempre pensa en plural i sabia que li farien alguna sorpresa, i el moment va ser molt bonic”, comenta Vilar. “No m’esperava el manteig. Quan em van començar a aixecar, ja veia per on anaven els tirs. És un gest que defineix què és un equip. Realment puc dir que som una família que està més unida que mai i que no podia haver triat millor lloc on estar. Només em queda donar-li les gràcies a qui m’ha ajudat en aquest camí”, va agrair Fernández al programa Tot costa, de Catalunya Ràdio.
“Se m’ha escapat alguna llàgrima. Ahir a la nit [pel passat dia 4] ja me’n va caure alguna… Ningú està preparat per a una lesió així. Depèn de com ho miri, se m’ha fet curt, però si repasso el dia a dia, el patiment diari sobretot dels primers mesos en què pràcticament havia de dependre d’algú per viure, ha estat un procés molt llarg ple de moments de tota mena”, va confessar Fernández.
