Rubèn Peris, director de la Volta, Antoni Folqué i l’alcalde Xavier Fonollosa abans de l’inici de l’etapa. Foto: Volta
Fa goig veure les persones contentes i encara més si són com Antoni Folqué (Barcelona, 1932). 29 anys, 5 mesos i 14 dies després, una etapa de la Volta Ciclista a Catalunya va passar per Martorell, i minuts abans de la una del migdia del passat dissabte 25 de març, es notava que l’expresident de la Penya Ciclista Martorell estava nerviós perquè havia arribat la jornada que havia esperat tant.
Folqué tenia un somriure d’orella a orella compartint focus amb dos dels millors ciclistes del moment, l’eslovè Primoz Roglic, a la seva dreta, i el belga Remco Evenepoel, a l’esquerra, que sostenien una cinta groga amb el nom de Martorell, l’any 2023, i dos logotips de la competició. El martorellenc duia l’acreditació amb el mateix orgull que si fos una medalla, i després tallaria la cinta acompanyat de l’alcalde Xavier Fonollosa i de Rubèn Peris, director de la Volta. Posteriorment, a les 12.45 hores, s’iniciaria l’etapa, de 174,1 km i amb final a Molins de Rei.
Enèrgic i en forma, perquè surt amb la bici tres cops per setmana, els dimecres, els dissabtes i els diumenges, apassionat i un pou de saviesa, Folqué es mereixia viure un moment així pel seu treball silenciós per al ciclisme. És una enciclopèdia humana i un veritable arqueòleg del seu esport favorit: recorda molts detalls de les etapes que ha vist i sabia que la Volta Ciclista a Catalunya no passava pel municipi des del 13 de setembre de 1994 de l’italià Massimo Donati, en aquell cas va ser inici i final del recorregut, i que l’endemà el seu compatriota Claudio Chiappucci, sobrenomenat Il Diavolo [El Diable], es proclamaria vencedor de la prova. També que sempre havia guanyat un italià si la prova passava per Martorell.
Taulers d’aglomerat
El pròxim 10 de setembre farà 48 anys que Folqué va ser un dels artífexs perquè el pas de la Volta Ciclista a Catalunya pel pont del Diable es recordi ara com un dels episodis més especials de la competició. El president de la Penya Ciclista Martorell en aquells moments i l’Ajuntament van demanar als germans Folqué si podien col·locar els taulers al pont del Diable. “Com que el camí era de pedra i enfangat, mon germà Joaquim i jo, que era fuster, vam muntar el terra amb els taulers d’aglomerat cedits pels magatzems Riera Parellada”, recorda, satisfet, el martorellenc. Eren de 3,66 metres de llarg, 1,80 d’amplada i 19 mm de gruix.
L’Antoni Folqué va ser l’única persona que va estar present al pont del Diable durant la ja mítica contrarellotge de 24,2 quilòmetres entre Martorell i Terrassa que va guanyar l’italià Fausto Bertoglio,que també acabaria sent el vencedor final d’aquella Volta.
Aquest cop el martorellenc va gaudir sense cap responsabilitat d’una etapa que es va resoldre a l’esprint a Molins de Rei i a favor de l’australià Kadel Groves (Alpecin-Deceuninck). Roglic va conservar el lideratge amb 10 segons de marge i l’endemà guanyaria la Volta després de respondre els atacs del seu rival en l’epíleg. Tots dos es van escapar els últims 28,5 quilòmetres. Evenepoel, almenys, es va poder endur el triomf d’etapa, el segon lloc a la general i els mallots de la muntanya i de millor jove. El vilanoví Marc Soler va ser el millor català després de quedar quart a la general, just per darrere del portuguès Almeida, que va completar el podi.
Calcula Folqué que es va enamorar del ciclisme amb 17 o 18 anys, en part impulsat pels “grans moments” que brindaven dos corredors locals fora de sèrie: Jaume Muntanya, que va participar nou vegades a la Volta, i Josep Vidal (set). L’entrevistat és autor del llibre Història del ciclisme de Martorell, una exhaustiva investigació a través d’arxius, documents i testimonis, on va comptar amb l’ajuda del seu germà Joaquim.
“Abans de la Guerra Civil ja hi havia molta afició al ciclisme a Martorell i ja s’hi feien moltes carreres. He parlat gairebé amb tots els personatges que surten en aquest llibre, que eren persones grans quan vaig començar a aficionar-me al ciclisme”, recorda Folqué. Quan era president de la Penya Ciclista Martorell va veure que calia visibilitzar la història del ciclisme al seu municipi i va començar a parlar amb els “pocs” ciclistes que quedaven vius. El primer corredor que va participar en la Volta va ser Matías Gasulla, que va arribar a ser company seu de feina.
“Ja fa més de 91 anys que vaig néixer a l’Hospital Clínic i, sincerament, va ser una gran sort que amb tres mesos anéssim a viure a Martorell. Soc i em sento martorellenc, i en aquesta vila he descobert la meva gran passió. Una passió que sovint em deixa sense paraules i que m’ha permès conèixer i compartir moltíssimes històries”, celebra, orgullós, Folqué.
