Foto: Anna Utiel
Es va estrenar com a candidat socialista a Martorell en les eleccions del 2015 i, des d’aleshores, ha estat el líder de l’oposició. Reconeix que la pandèmia és el més dur que ha viscut des que va entrar en política i creu que ha de ser un moment d’entesa. Lluís Tomàs rep Línia Nord al local del PSC al carrer Puig del Ravell.
Recentment hi ha hagut una unió dels partits de l’oposició per denunciar el que vostès consideren manca de pluralitat als mitjans de comunicació municipals. Han rebut alguna resposta directa del govern?
No, però hem vist que l’alcalde ha dit que la queixa no té fonament. Estem totalment d’acord que qui ha de tenir més veu és l’equip de govern, però creiem que la nostra opinió també compta i no tenim opció de donar-la. La gent ha de saber, per exemple, per què els socialistes hem donat suport als pressupostos de 2021, tenint en compte que històricament sempre hi votàvem en contra. No volem baralles ni crear polèmica, només volem tenir pluralitat i jo confio que això es pugui solucionar.
Arran d’això, ha augmentat la tensió entre l’equip de govern i l’oposició?
Hi va haver moltíssima tensió fa uns mesos, quan en un Ple l’alcalde em va dir “vostès no surten als mitjans municipals perquè no interessen i qui hi ha de sortir és qui mana”. Em va saber greu, jo crec que no eren les formes. Per sort això va canviar i no s’ha tornat a repetir.
Tot plegat ha fet que els partits de l’oposició (PSC, ERC, Movem i Cs) s’hagin posat d’acord per presentar una queixa conjunta al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).
Sí, i valoro molt positivament aquesta unió. Un fet tan particular com aquest no s’havia produït mai i això demostra que no és una baralla entre dues persones o dos partits, sinó que tots ens veiem igualment afectats. A més, la situació s’ha agreujat aquest últim any amb la pandèmia. Hem donat suport en tot moment al govern, aprovant coses que segurament es podrien haver fet millor, i no ho hem pogut explicar.
Parlant de la pandèmia, quina opinió li mereix el paper de l’Ajuntament durant aquest any?
La pandèmia ha estat molt difícil de gestionar per a tots els governs i penso que l’Ajuntament ha fet el que ha pogut. Podria haver estat millor? Doncs sí.
Què hauria fet “millor” el PSC?
La immediatesa. Hauria calgut més rapidesa i més participació dels col·lectius afectats. El pla de reactivació no es va aprovar fins al mes de juliol i es va fer sense unes línies concretes. Era una declaració d’objectius a la qual vam donar suport, però la gent volia saber, per exemple, de quant seria l’ajuda que rebria el seu negoci. Tot i això, és innegable que l’Ajuntament va fer un esforç i que les ajudes van arribar, no com en el cas de la Generalitat ni, ho he de dir, del govern central.
“La primera inscripció als pisos públics de la Sínia no va servir de res”
El centre de la crisi sanitària al municipi i a la zona ha estat l’Hospital Sant Joan de Déu. Un any abans de l’esclat de la pandèmia, s’havia presentat el projecte d’ampliació d’aquest edifici, que per ara continua com sempre.
Quan es va presentar el projecte d’ampliació a so de bombo i platerets, aquest ja havia estat aprovat i pressupostat, però també havia quedat aparcat per manca de finançament. Una part del pressupost l’havia d’aportar la Generalitat i l’altra, la Fundació Hospital Sant Joan de Déu. Es va aturar perquè les entitats financeres no els van deixar diners perquè no ho veien viable. Recordem que qui gestiona la fundació és una junta de patrons on el president sempre és l’alcalde de Martorell. En diverses ocasions hem proposat la incorporació d’un regidor de l’oposició, almenys per estar informats, però mai hi hem pogut entrar. De fet, l’ideal seria que fos un hospital públic, que depengués del tot del Departament de Salut.
Més enllà de la pandèmia, quins creu que són els problemes principals de Martorell?
N’hi ha tres que per al PSC són cabdals: la manca d’habitatge, l’atur i la situació de la joventut. Aquestes haurien de ser les prioritats bàsiques. Pel que fa a l’atur, ja ens semblen bé els plans d’ocupació que es fan a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i la Diputació de Barcelona, però creiem que aniria millor amb plans de gestió estrictament municipal. També caldria millorar les subvencions a la contractació. Cada any es pressuposten 60.000 euros per a això i 55.000 no es gasten… Alguna cosa falla.
“La gestió de la pandèmia podria haver estat millor; hauria calgut més rapidesa”
Si parlem d’habitatge, el tema estrella és el futur barri de la Sínia.
Sí, tot i que també es podria fer habitatge social a Can Bros i a la Vila, on hi ha molts habitatges tapiats o buits. La manca d’habitatge és el problema més preocupant que tenim. I ja no només parlo d’habitatge social: no hi ha oferta en general, de manera que molta gent, sobretot jove, es veu obligada a marxar de Martorell a municipis de la vora, com Sant Esteve Sesrovires o Masquefa.
Per tant, veu amb bons ulls el projecte de la Sínia?
Evidentment que hi estem a favor. De fet, pensem que s’hi hauria d’haver actuat abans. A principis de 2019, en un butlletí municipal es deia que durant aquell mateix any començarien les obres d’urbanització i l’edificació dels habitatges. Es deia també que la durada prevista dels treballs era de 24 mesos. Som al març de 2021… A més, aleshores es va posar en marxa la inscripció per sol·licitar els pisos de protecció oficial i s’hi van apuntar 2.000 persones, que es van il·lusionar i engrescar. Ara resulta que no va servir de res i que tot plegat s’ha hagut de començar de nou. No acabem d’entendre –tot i que ens ho podem imaginar– per què es va fer allò en aquell moment.
Creu que va ser perquè aquell any hi havia eleccions?
No ho sé.
Ara, però, sí que estan en marxa les obres i l’alcalde diu que avancen a bon ritme.
S’està fent la urbanització, però encara no sabem quin serà el dia o la setmana en què es posarà la primera pedra del primer edifici de protecció oficial. De moment, ja portem dos anys de retard i la gent vol saber quan començaran les obres dels pisos, a més de l’adjudicació. El que nosaltres farem, i això ho podem assegurar, serà vetllar perquè els habitatges vagin a parar a les persones que més ho necessitin.
D’altra banda, i per acabar, el que ha passat aquest últim any també ha tingut un fort impacte en l’oferta d’oci i cultura del municipi. S’ha fet tot el que es podia fer?
En general, s’ha fet molt poca cosa. Recordo que van repensar el festival Pont a les Arts Sonores (PAS) per poder-lo fer a la piscina d’estiu, cosa que ens va semblar bé, però de cop i volta es va suspendre. També es podria haver celebrat l’entrega dels Premis Vila de forma virtual, per exemple. Penso que, en aquest sentit, la Regidoria de Cultura ha fet el que ha pogut, però aquí a prop tenim exemples de municipis que han fet més coses, com Esparreguera o Sant Andreu de la Barca. Justament l’altre dia uns joves em deien: “És que a Martorell no hi ha res”. I és una pena.
