Sergi Marcén: “Plego de forma voluntària, tinc moltes ganes de tornar a Catalunya”

Sergi Marcén (Olesa de Montserrat, 1969) és el delegat de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda des de 2016. És enginyer en electrònica industrial i té un postgrau en Direcció d’Empreses. Va estudiar màrqueting a la Universitat Westminster de Londres i estratègies d’internacionalització, clústers i competitivitat empresarial i direcció d’equips i projectes a Barcelona. El 2007 va cofundar Catalans UK, el casal català del Regne Unit. El 15 d’abril tancarà la seva etapa com a delegat del govern català per decisió pròpia. Apassionat al sector de les tecnologies de la informació i les comunicacions, va treballar com a director d’estratègia i d’innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). A Exterior.cat, Marcén exposa els motius pels quals s’acomiada de la delegació del Regne Unit i Irlanda.

Ha decidit renunciar al càrrec de delegat del Govern al Regne Unit i Irlanda després d’una etapa de més de cinc anys.
Sí, així és. Ha estat una decisió presa fruit d’un cúmul de circumstàncies, la meva situació personal ha canviat i la conselleria, també. En gairebé sis anys hi ha hagut cinc consellers!

Si el Departament d’Acció Exterior hagués continuat en mans d’Esquerra hauria pres la mateixa decisió?
Sí. En política és bo i saludable la renovació dels càrrecs, i a mi em tocava fer aquest pas després de sis anys. Ha estat una etapa molt intensa. Plego de forma voluntària, tinc moltes ganes de tornar a Catalunya.

Quan ho va comunicar a la consellera Alsina el seu desig de deixar vacant la delegació?
El 14 de gener passat, a través d’una carta dirigida a la consellera i al secretari general, Gerard Figueras. Tots dos van acceptar la meva decisió.

En aquests gairebé sis anys a Londres, ha viscut una etapa molt intensa.
Sí, m’ha tocat viure el procés català, l’aplicació del 155, el Brexit i la pandèmia. I més enllà d’això, la tasca més rellevant ha estat la consolidació de la delegació. Quan vaig arribar a Londres era un sol despatx i ara comptem amb un edifici, la Catalonia House i un equip de treball que simbolitza una estructura de govern al Regne Unit. Això és molt rellevant, tenint en compte que veníem d’anar amb una sabata i una espardenya.

“Els delegats ens hem trobat en un foc creuat: d’una banda, la repressió de l’Estat espanyol i de l’altra, la incomprensió d’una part de la societat catalana”

I de la feina feta, quina empremta deixa?
Sobretot hem enfortit les relacions entre el Regne Unit i Catalunya, especialment amb els governs regionals, tant amb Escòcia com Gal·les. Prova d’això és l’acord de relació amb aquests dos governs que se signarà en els mesos vinents i serà una de les primeres actuacions que tindrà sobre la taula qui em rellevi com a delegat.

Quin paper ha tingut la delegació durant la pandèmia?
Durant l’etapa Covid, la delegació ha reforçat més que mai el seu rol de servei ciutadà. Ha actuat com un agent determinant a l’hora de resoldre conflictes i tràmits diàriament i tot un seguit d’incerteses derivades d’una situació d’emergència sanitària desconeguda. A més, des de la delegació també hem contribuït al desplegament dels ordinadors a les escoles a Catalunya.

La comunitat catalana al Regne Unit és una de les més nombroses a l’exterior. Quin lligam hi té la delegació?
He de dir que tant la Covid com el Brexit han afectat molt la comunitat catalana al Regne Unit, perquè molts d’ells han tornat a Catalunya. Hi ha una dificultat afegida: Londres és una ciutat que genera molta mobilitat, i això fa que sigui complex un treball continuat amb la comunitat. Així i tot, des de la delegació sempre hi ha tingut un lligam molt intens, prova d’això és que disposen del seu espai dins la Catalonia House amb un despatx d’entitats. Hem obert la delegació perquè tothom hi tingui cabuda.

Aquesta setmana la consellera Alsina va anunciar el nou desplegament de les delegacions catalanes a l’exterior amb dues novetats al Regne Unit i Irlanda: una nova oficina a Dublín i un enviat especial a Escòcia (Edimburg). És un encert?
Sí, me n’he alegrat molt d’aquesta decisió. Fa anys que ho reclamava, serà positiu. Londres està completament consolidada, i tenir presència a Dublín i Edimburg segur que contribuirà positivament a enfortir, encara més, les relacions bilaterals. És un espai estratègic per a Catalunya.

“Un delegat ho és de tot el govern, i no d’un partit polític determinat”

Com a delegat hi ha participat en la confecció d’aquest nou desplegament?
No, s’ha gestionat des del mateix departament, a Barcelona. És lícit que ho hagin fet així. Sabent la meva intenció de marxar no té massa sentit que jo pugui participar en un projecte en el qual ja no en formaré part. Ara bé, pel que necessitin, estaré encantat d’aportar el meu gra de sorra, com ho he fet sempre des que exerceixo com a delegat. Però molts cops no s’entén la figura del delegat de govern.

Què vol dir?
Un delegat del govern ho és de tot el govern, i això és rellevant. Ho he fet sempre així i me’n sento orgullós, independentment de la meva adscripció política. La professionalitat sempre va per davant, i sobretot, quan exerceixes un càrrec públic has de complir-lo com a tal. L’obligació la tenim amb els ciutadans.

Quan va aterrar a Londres per primer cop era a les portes del referèndum, quan Espanya mirava més amb lupa l’acció exterior catalana.
Sí, recordo sobretot la intensitat del moment, era altíssima. Amb això no vull dir que ara sigui intensa, perquè la pandèmia ens ha exigit moltíssim. Els nivells de pressió i estrès són molt elevats.

Ha canviat el discurs de l’acció exterior d’abans i després de l’1-O?
Sí, i és lògic. Vam passar de reclamar un referèndum acordat amb l’Estat espanyol i després de l’1-O hem passat a patir una repressió per part de l’Estat sense precedents. Els delegats no tenim un discurs propi, som el discurs del govern, és qui marca l’estratègia política.

Davant la manca d’una estratègia independentista unitària del govern, es fa més complex exercir el càrrec de delegat a l’exterior?
Insisteixo en la meva reflexió anterior: un delegat ho és de tot el govern, i no d’un partit polític determinat. I per això cal tenir-ho clar: quan ets dins d’un govern, formes part del govern. I precisament això és el que fa més falta, que ho practiqui molta més gent de dins el govern. Ja que representes a tota la ciutadania, tant aquells qui pensen com tu com aquells qui pensen tot el contrari.

“La imputació del Tribunal de Cuentas té un únic objectiu: arruïnar-te”

És un dels quaranta representants i alts càrrecs de la Generalitat encausats pel Tribunal de Cuentas. És el pitjor que li ha passat en la seva etapa com a delegat?
Jo he patit molts casos com a delegat! Des del Borrellgate per l’espionatge als meus correus electrònics o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en l’intent de tancar la delegació a finals de 2019. Ara bé, la imputació del Tribunal de Cuentas va molt més enllà perquè persegueix els teus béns, té un únic objectiu: arruïnar-te.

Així és com pateix la repressió un delegat a l’exterior?
Sempre explico que com a delegats hem patit repressió per part de l’Estat espanyol i la incomprensió d’una part de la societat catalana que no han entès el paper que exercim a les delegacions. Ens hem trobat en un foc creuat, quan l’únic que fem és exercir la nostra feina.

I d’aquí a un mes quan torni a Catalunya, què?
Tothom sap que soc un apassionat al sector de les tecnologies de la informació i les comunicacions, i tornaré al lloc on era abans de marxar a Londres, a l’àrea d’estratègia i d’innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). Vull ser partícip de l’estratègia digital i tecnològica del país.