Uns dies després de presentar la seva darrera exposició a l’Hotel Barcelona Golf, i mentre ja prepara la següent mostra, Marta Arañó obre a Línia Nord les portes del seu estudi, ubicat al carrer Roser de Sant Esteve. Envoltada d’ampolles de vi, copes i pinzells, explica els detalls de la seva peculiar obra.
La primera pregunta és obligada: per què pintura amb vi?
Jo sempre havia fet pastel i acostumava a dibuixar cares ètniques, amb mirades molt profundes, fins que em va sorgir la possibilitat de fer una exposició a un celler de Sant Esteve (Ca n’Estella). Ja feia temps que donava voltes a la idea de pintar amb vi, perquè ma mare sempre li deia a mon pare: “Vigila, que el vi taca les estovalles”. A més, visc en una zona de vins, tinc amics que tenen cellers i sé l’esforç que comporta fer un bon vi. Així que vaig provar-ho. Ca n’Estella va ser el primer lloc on ho vaig fer, el propietari i la seva família van ser els primers a confiar en mi, perquè la proposta els va tocar el cor: és un homenatge a totes les persones que es dediquen al món del vi.
Ho havia fet algú abans que tu, això de pintar amb vi?
El dia que vaig decidir que ho faria, el primer que vaig fer va ser buscar-ho a internet, perquè pensava que no podia ser que se m’hagués ocorregut una cosa que no existia. Em va costar molt trobar resultats i, al final, vaig trobar una pintora italiana que barrejava vi amb guix i altres pigments, i algú d’Argentina que feia una cosa similar. Per tant, vaig veure que ja es donava valor al vi que podia tintar.
Però, en canvi, tu pintes amb vi i prou.
Sí, una de les coses que he volgut mantenir sempre és que el vi sigui natural. El preparo perquè sigui més espès, però el deixo a sol i serena. És maco perquè l’obra va evolucionant: quan la pinto té un color i, al cap d’un mes, en té un altre, perquè s’oxida. Al principi em van explicar que aquest procés es podia parar, però jo vaig pensar que les meves obres havien de ser naturals, com el vi.
Un altre tret característic de la teva obra és el protagonisme dels vins catalans. Quin valor li dones a la procedència?
Els vins de fora d’aquí em desperten curiositat i també els valoro molt i els puc fer servir per pintar. Ara, el vi d’aquí és el nostre vi. Tenim moltes zones on els vins són molt diferents; és a dir, en un món petit, tenim un gran ventall de varietats, molts colors, molts sabors…
“En un món petit, tenim un gran ventall de varietats, amb molts colors i molts sabors”
D’on et ve aquesta passió pel vi?
La veritat és que jo no en tenia, de passió pel vi. Però, quan vaig venir a viure a Sant Esteve, vaig conèixer persones que, després de treballar vuit hores diàries, se n’anaven al seu celler i s’hi estaven potser fins a les quatre de la matinada. Què passa amb tot això quan se t’acaba la copa de vi? M’ho vaig plantejar i vaig tenir clar que havia de perdurar d’alguna manera: agafar aquell vi que tant ens agrada, convertir-lo en una obra i, així, tenir-lo sempre present.
De tant en tant, aplegues una sèrie d’obres i crees una exposició. L’última és la que vas inaugurar el dia 14 a l’Hotel Barcelona Golf. Com va sorgir?
Ens vam posar en contacte a través del Consorci de Turisme del Baix Llobregat perquè a l’spa de l’hotel fan tractaments amb vi, i vam decidir col·laborar. L’exposició es podrà veure fins al 19 d’abril i després, el dia 24 del mateix mes, n’inauguraré una altra al Celler de Rubí. La meva idea és, a finals d’aquest any o principis de l’any que ve, poder inaugurar a Sant Esteve una exposició de vins del món que estic preparant. La mostra tindrà la vinya com a fil conductor i estarà feta amb vins de tot arreu, per veure les diferències que hi ha entre les varietats que es fan aquí i a la resta del món. Estic apostant per aquest projecte, em fa molta il·lusió i m’agradaria que fos itinerant.
A més, també ofereixes tallers i mostres de pintura en directe.
Sí. Vaig començar a fer tallers perquè a la gent li costava creure que es pogués pintar amb vi. Al final, tothom que hi participa veu que sí que es pot fer i s’emporta la seva obra de record. D’altra banda, la pintura en directe agrada molt i, en un tast o en la presentació d’un vi, fa un maridatge molt maco amb l’explicació tècnica de l’enòleg.
I no s’acaba aquí: les rutes amb segway, la proposta d’Art i Cel…
Faig moltes activitats enoturístiques. La d’Art i Cel és molt maca: la faig amb dos astrònoms de Sant Esteve, Fora d’Òrbita, que ensenyen als participants a mirar el cel i, després, jo els ajudo a pintar la lluna amb vi. D’altra banda, el meu estudi és Punt d’Informació Turística, així que es pot venir a visitar. A l’estiu intento organitzar-hi algun concert, però sempre en petit comitè, com a màxim quinze persones, perquè el temps m’ha anat ensenyant que les coses s’han de fer a poc a poc i amb tranquil·litat. Al Baix Llobregat, que té racons molt macos i s’hi fan més coses del que ens pensem, cada cop hi ha més propostes d’aquest tipus, com més personalitzades.
Barreges pintura, vi, astronomia, música… no hi ha límits a l’hora de fer art?
L’únic límit te’l poses tu. Jo, si faig un dibuix que no m’agrada, el trenco. Aquest és el meu límit. Ara, quan faig una cosa que m’agrada, aposto per ella. Penso que, només que hi hagi una mica de sensibilitat i d’amor per allò que fas, acaba sortint alguna cosa que val la pena.
