El mercat té capacitat per a vint parades, però actualment només n’hi ha cinc d’obertes. Foto: Línia Nord
És divendres al matí i el Mercat Municipal d’Esparreguera presenta una imatge que ja s’ha tornat habitual. De la vintena de punts de venda amb què compta, només cinc estan en funcionament. Tot i això, la clientela va arribant de forma més o menys constant. La gent mira, compra i xerra amb normalitat, però hi ha un tema que apareix a gairebé totes les converses: el tancament del mercat d’aquí a sis mesos.
L’Ajuntament ha anunciat als paradistes que no els renovarà les concessions actuals, que caduquen el 18 de març del 2020. La decisió del consistori es basa en un informe de la Diputació que assenyala el mercat d’Esparreguera com un dels més deficitaris de la província, amb només un 28% de la despesa coberta pels ingressos de les parades i un 72% corresponent a l’aportació de l’Ajuntament. Això es tradueix en un cost de 140 euros per metre quadrat.
Però, com s’ha arribat a aquesta situació? Els comerciants ho tenen clar: “Fa anys que el consistori ha deixat degradar el mercat”. Ho afirma Josep Fosalba, portaveu dels paradistes, que denuncia les males condicions de l’equipament, com ara la manca de climatització: “A l’estiu la temperatura és de 30 °C i a l’hivern, d’entre 0 i 2 °C”. En la mateixa línia, Gemma Martínez i Josep Maria Nuevo, propietaris de la peixateria, es queixen del mal estat de les cambres frigorífiques i de la manca d’aparcament. Diuen que tenen molts clients que, com que no poden aparcar a prop del mercat, fan la comanda per telèfon i paren el cotxe un moment per recollir-la. De fet, els peixaters també ofereixen la possibilitat de portar la compra a domicili.
Segons la primera tinenta d’alcalde, Maria Vallejo, el govern local és conscient de les mancances de l’edifici i per això el vol reformar. Com que les obres “no es poden fer amb el mercat obert”, es faran “aprofitant que s’acaba la concessió de les parades actuals”. En aquest sentit, Vallejo recorda que els paradistes ja coneixien aquesta data de caducitat. Els comerciants, però, asseguren que confiaven que la pròrroga de 10 anys prevista al contracte es fes efectiva.
I A PARTIR D’ARA, QUÈ?
Construït l’any 1911, el Mercat Municipal d’Esparreguera és un edifici centenari. Aviat, però, deixarà de ser un mercat, ja que l’Ajuntament es planteja donar-li un nou ús després de la reforma. Tal com explica Vallejo, la intenció del consistori és barrejar cultura, gastronomia i comerç: “La nostra idea és que puguis escoltar música en viu mentre prens un vi, per exemple”, diu la regidora. Tot i que, segons Vallejo, els actuals paradistes podran presentar-se a una futura licitació pública, els comerciants diuen que se senten exclosos d’aquest projecte.
Davant d’aquesta situació, el seu futur és incert. A Josep Fosalba, com a molts dels seus companys, encara li queden uns 5 anys per poder-se jubilar, i assegura que no pot deixar de treballar. Gemma Martínez, que es troba en una situació similar, lamenta que no podrà celebrar la festa que havia preparat per als clients amb motiu dels 25 anys de la peixateria: el mercat tancarà dos mesos abans de l’aniversari. Ni ella ni el seu marit s’ho esperaven perquè el negoci els funcionava, com a la resta de paradistes.
Pel que fa a l’impacte que pot tenir el tancament per al municipi, Fosalba creu que “s’està eliminant l’essència del poble i el seu tarannà” i que, si es manté aquesta dinàmica, Esparreguera corre el risc d’esdevenir “un poble dormitori”. Per a Teresa Valcárcel, que va ser presidenta del mercat durant 8 anys, suposa perdre “un espai que es necessita” i pel qual “s’ha lluitat molt”. Afirma que el problema del mercat no ha estat mai la manca de clients, sinó la manca d’ajuts de l’Ajuntament. I sentencia: “Tancar-lo és un pecat”.
LA CLIENTELA, EN CONTRA
La notícia ha caigut com un gerro d’aigua freda entre la clientela. La Maria Lluïsa, esparreguerina i clienta “de tota la vida”, creu que el tancament es podria haver evitat modernitzant l’equipament. La Magda, també d’Esparreguera, ha crescut comprant al mercat i no sap on anirà a partir del març.
A més, hi ha clientela de fora de la vila. És el cas de la Maria, de Collbató, que diu que el del mercat esparreguerí “és l’únic peix” que menja. O la Margarita, també collbatonina, que no canviaria el mercat per un supermercat: “Aquí reps un tracte personal i saps el que compres”. La Sílvia, del Bruc, hi està d’acord: “Productes com la carn, el peix o la fruita s’han de comprar al mercat”.
En resum, totes creuen, com la Dolors, que “un poble com Esparreguera ha de tenir un mercat”.
