Les terrasses de bars i restaurants tornen a tenir vida als vespres. Foto: A.U.
“Ara sí: aquest era l’horari que necessitàvem”. Ho diu el propietari del bar Dreams de Martorell, mentre està atrafegat amb una clientela engrescada que demana tapes i copes i que feia temps que esperava aquest moment. Són les nou del vespre d’un divendres i el temps convida els martorellencs a omplir les terrasses de bars i restaurants, ara que ja es pot.
Aquesta imatge s’ha repetit força des que el 9 de maig, el dia que va acabar l’estat d’alarma, s’ampliés l’horari d’obertura de la restauració fins a les onze de la nit. Des de fa poc més d’una setmana, molts negocis del Montserratí han recuperat la franja horària en què més acostumaven a facturar. “Era molt necessari tornar a oferir sopars”, asseguren tant Ricardo Hidalgo, del restaurant La Cassola de Collbató, com José Aragón, l’amo del restaurant Aragón de Sant Andreu de la Barca.
La majoria de restauradors de la zona amb qui ha parlat Línia Nord han constatat que la gent en tenia moltes ganes. “Està sent una bogeria, en el sentit positiu de la paraula”, comenta Xavier D. Arissó, propietari del bar El Casino, el centre de la vida social de Sant Esteve Sesrovires.
HORARI INSUFICIENT
Després de l’eufòria dels primers dies i de mostrar-se satisfets amb l’ampliació horària, els restauradors han comprovat que no n’hi ha prou. En aquest sentit, hi ha consens. Des del bar Domoe d’Olesa de Montserrat, Dani Puerto es pregunta per què, si no hi ha toc de queda, s’obliga la restauració a tancar a les onze. “Els clients venen tard a sopar i fer-los marxar a les onze és massa d’hora”, afegeix.
La Cassola: “Has de concentrar tot el servei del sopar en una hora i mitja i és un caos”
“Per anar bé, la gent hauria de venir a sopar a les vuit del vespre, i aquí el costum no és aquest”, lamenta Laura Díaz, la propietària del restaurant Oak de Sant Esteve, que va obrir fa poc i espera que la situació es normalitzi per poder-se donar a conèixer cada cop més. Per a Hidalgo, és difícil haver de dir que no als clients que busquen taula per sopar a La Cassola quan ja és massa tard. “Al final, has de concentrar tot el servei en una hora i mitja i és un caos”, admet.
RECUPERAR-SE DEL COP
Amb més d’un any de pandèmia a l’esquena, la restauració no travessa precisament el seu millor moment. “Segurament no tindrem benefici, com a molt ‘empatarem’”, diu Arissó. Considera que el més important ara és que, després d’ERTOs i situacions complicades, “els treballadors han recuperat les jornades completes”. A més, avança que, si el Govern no torna a fer passos enrere pel que fa a les restriccions, aviat contractarà “cinc persones més”. Encara que es mostra optimista, recorda que “no seria el primer cop que ens toca fer marxa enrere”.
A La Cassola també han pogut recuperar el personal i també esperen “poder contractar alguna persona més”, afirma Hidalgo. Sobre la situació econòmica, té clar que “el que s’ha perdut no es recuperarà mai”. El mateix diu Juan Pedro López, del bar Pícaro d’Esparreguera, que confessa que ara l’objectiu és “sobreviure”.
Malgrat la incertesa que ha estat present des que va començar la crisi sanitària, ara els restauradors –com tota la població– comencen a veure la llum al final del túnel. “A partir d’ara, si no fem el tonto, tot anirà cap endavant”, vaticinen des del bar Domoe.
