El símbol de la pau, fet amb espelmes, durant la concentració a Martorell per condemnar la guerra contra Ucraïna. Foto: Aj. de Martorell
El passat 24 de febrer, el món es llevava amb la notícia de la invasió russa d’Ucraïna. A 2.500 quilòmetres de distància, Yeugeni Kanivets es quedava “en xoc”. “No m’ho podia creure”, diu aquest ucraïnès que viu a Olesa de Montserrat des de fa vint anys i que té família i amics al país atacat aquests dies pel president rus, Vladímir Putin. Kanivets no és l’únic membre de la comunitat ucraïnesa del Montserratí que va sentir incredulitat en un primer moment: la majoria no s’esperava que comencés la guerra i encara ho està acabant de pair. “És el pitjor malson. Ja fa gairebé dues setmanes que dura, però jo estic com si m’hagués de despertar i no pogués”, explica Alexandra Shynkarenko, natural de Khàrkiv i veïna també d’Olesa des de fa quatre anys.
A la incredulitat de seguida se li va sumar la preocupació, que aviat es transformaria en impotència. Això és el que sent Andriy Kryvenkov, que va néixer a la ciutat ucraïnesa de Konotop i va arribar a Martorell fa setze anys. Hi viu amb la seva dona i la seva mare i, just abans que comencés la guerra, es trobaven en ple procés de reagrupació familiar perquè la filla de la seva dona –“per a mi, és la meva filla”, matisa– es pogués reunir amb ells. Però el conflicte va esclatar i la nena, d’onze anys, segueix a Ucraïna amb els seus avis paterns. És en un petit poble a dotze quilòmetres de Konotop, en territori controlat pels russos, i es refugia dels bombardejos al soterrani de la casa, un magatzem d’aliments que acostumen a tenir les llars ucraïneses.
“Els seus avis són pagesos i encara tenen menjar de la collita de la tardor, però se’ls està acabant”, alerta Kryvenkov, que recorda que hi ha moltes dificultats per aconseguir productes de primera necessitat. Li preocupa la seguretat de la nena, però també que passi gana i por i les conseqüències que això li pot comportar a llarg termini. En aquest context, té la confiança dipositada en la coordinació de la Creu Roja d’aquí i la d’Ucraïna: creu que aquesta entitat podria portar la petita a la seva nova llar. Ara bé, en qui no confia és en Rússia, que fins ara no ha respectat els corredors humanitaris per evacuar la població civil.
Viure-ho en la distància
Tot i que els ucraïnesos que estan fora del país estan fent tot el que poden per ajudar el seu poble, sovint tenen la sensació de no poder fer tot el que voldrien. “M’he plantejat tornar-hi”, reconeix Kanivets, i afirma que, si no fos perquè té la seva dona i les seves filles a Olesa, ja se n’hauria anat al seu Kíiv natal per sumar-se al front. Assegura que aquest és el caràcter ucraïnès: “Des del principi hi ha hagut cues de voluntaris per anar al front”.
Shynkarenko també creu que seria molt més “útil” si estigués allà i diu que “impotència” és la paraula que defineix millor el seu estat d’ànim els últims dies. Mentre participa en accions d’ajuda humanitària des d’aquí, té gravades al cap les imatges de Khàrkiv –la seva ciutat i la segona més gran del país– en runes pels bombardejos, així com les paraules de la seva tieta, que, mentre viatjava a la frontera amb Polònia amb els seus dos fills, li va confessar: “No puc més, però he de seguir”.
Onada de solidaritat
Malgrat la distància, els ucraïnesos del Montserratí no s’han quedat de braços plegats i han liderat moltes propostes solidàries. Per exemple, Kryvenkov està posant en marxa des de Martorell una recollida solidària per a Konotop, la ciutat que el va veure créixer i que ara es troba sota el setge rus, i Kanivets està movent fils per poder rebre a Olesa un grup de nou persones (dues dones amb diversos nens) que ja han pogut sortir d’Ucraïna.
I, en aquesta tasca solidària, estan descobrint en els seus veïns els millors aliats. Kanivets va explicar pel grup de WhatsApp del gimnàs martorellenc on entrena que necessitava llits per acollir refugiats i “en cinc minuts” els tenia. “Només puc donar les gràcies”, diu. A més, en aquestes dues setmanes, ajuntaments i veïns de la zona han convocat manifestacions per condemnar la guerra, han ofert ajuda a la comunitat ucraïnesa i han organitzat recollides de productes necessaris per enviar a Ucraïna.
La necessitat de fer alguna cosa davant d’aquest drama humanitari ha portat un grup de veïns de Sant Andreu de la Barca i Martorell, coordinats també amb gent de Lleida, a organitzar un viatge fins a la frontera entre Polònia i Ucraïna per anar a buscar refugiats. Després de fer una crida ciutadana, han aconseguit tres furgonetes i sortiran demà mateix. Ho fan per “donar resposta de forma urgent” a la situació de les persones que fugen de la guerra, amb el convenciment que “les iniciatives ciutadanes van molt més ràpides que les institucionals”, tal com defensa un dels veïns que ha impulsat la iniciativa i que prefereix mantenir l’anonimat.
