Menopausa Espai LĂ­nia

L’Espai LĂ­nia es va omplir de gom a gom durant l’acte organitzat per la FundaciĂł Irla. Foto: Joanna Chichelnitzky

La menopausa Ă©s un moment de la vida que la nostra societat ha invisibilitzat i ha convertit en tabĂş. Ahir a la tarda, la FundaciĂł Irla va celebrar una trobada a l’Espai LĂ­nia per tractar aquesta qĂĽestiĂł, que, de fet, n’haurĂ­em de dir climateri, ja que es tracta d’un moment dins d’un procĂ©s mĂ©s llarg.

Va ser una xerrada de luxe en la qual van participar la consellera d’Igualtat i Feminismes, TĂ nia Verge, la integrant de la Xarxa de Dones per la Salut, Carme Catalán, i l’autora de l’estudi guanyador de la Beca Nativitat Yarza, El tabĂş de la menopausa, una discriminaciĂł invisibilitzada, Clara Selva.

Moderada per la periodista del diari ARA Lara Bonilla, i amb una sala plena de gom a gom, la xerrada va permetre, per una vegada, parlar sense embuts de la menopausa. “Ha canviat molt el perfil de les dones que s’hi troben, i ara moltes estan en edat activa”, afirmava Selva. Malauradament, segons la investigadora, “el valor social de les dones s’equipara al seu valor fèrtil” i per això es malmira el moment vital que coincideix amb la menopausa. “La dona perd la seva identitat femenina”, va assegurar.

Per a Verge, aquesta situaciĂł no es pot deslligar de la desigualtat generalitzada que viuen les dones. “Estem invisibilitzades en tots els Ă mbits i el climateri no estĂ  investigat, com tampoc estĂ  investigat l’embarĂ s”, va afirmar la consellera, tot referint-se al fet que, per exemple, fins fa molt poc no es coneguessin els motius dels vòmits durant la gestaciĂł.

TĂ nia Verge

La consellera Tània Verge va assegurar que la Generalitat fa esforços per canviar la percepció de la menopausa. Foto: Joanna Chichelnitzky

En la mateixa lĂ­nia, Catalán va assenyalar que “cal mĂ©s investigaciĂł i evitar que un procĂ©s natural que viuen les dones s’equiparia a una malaltia”. És per aquest motiu que la integrant de la Xarxa de Dones per la Salut lamentava que es parli de sĂ­mptomes relacionats amb la menopausa, com poden ser els fogots, en lloc de tractar-los com a “manifestacions”, i assegurava que moltes de les malalties que sovint apareixen en dones de 50 anys no tenen a veure amb el climateri, sinĂł amb altres temes com la cĂ rrega que suposa continuar treballant a certes edats.

TambĂ© ho va considerar aixĂ­ Selva, ja que, segons el seu parer, “parlar de sĂ­mptomes predisposa a veure aquesta etapa d’una forma negativa”. “Anomenar-los manifestacions no remet a un quadre clĂ­nic”, va afegir.

Alhora, Catalán va recordar que “el climateri no Ă©s nomĂ©s deixar de tenir la regla; Ă©s una etapa que comença als 60 anys i que en pot durar 20 mĂ©s”.

DesinformaciĂł

Les tres participants en la conversa van afirmar en repetides ocasions que un dels problemes mĂ©s grans pel que fa a la menopausa Ă©s la desinformaciĂł. AixĂ­ ho confirmen les dades que va aportar Verge i segons les quals “nomĂ©s el 47% de les dones creuen que sabrien explicar què Ă©s la menopausa”. “L’accĂ©s a la informaciĂł Ă©s la clau, perquè genera molta angoixa no saber què t’estĂ  passant”, va dir la consellera, que va assegurar que la Generalitat estĂ  fent molts esforços per millorar aquest aspecte.

Clara Selva

Clara Selva Ă©s l’autora de la publicaciĂł. Foto: Joanna Chichelnitzky

La manca d’informaciĂł sobre el climateri no Ă©s res nou. AixĂ­ ho va explicar Catalán, que va detallar que fins als anys 70 “no hi havia un tractament especĂ­fic de la menopausa”. La situaciĂł no va millorar aleshores, ja que d’ençà d’aquell moment es va veure que “hi havia mercat i es va crear la por” cap a la menopausa. “Es van començar a donar, per exemple, pegats d’hormones, fins que es va descobrir que hi havia un Ă­ndex de problemes mèdics i es va deixar de fer”, va recordar l’experta.

És per tot això que Catalán va considerar que el climateri ha de ser abordat des de “la salut primĂ ria i comunitĂ ria”, perquè aixĂ­ es pugui normalitzar “donant pautes d’alimentaciĂł o d’exercici”. Malauradament, va dir, des de la medicina tambĂ© hi ha desconeixement d’aquesta etapa vital de les dones.

Menopausa i vida laboral

Un dels espais on mĂ©s impacta l’arribada del climateri Ă©s el laboral. “La visiĂł de l’altre afecta sobre les dones, i alguns estudis al Regne Unit apunten que una de cada 10 dones abandona la feina en aquest moment de la seva vida”, va dir Selva.

Menopausa Espai LĂ­nia

En la xerrada sobre la menopausa van participar (d’esquerra a dreta): Lara Bonilla, Clara Selva, TĂ nia Verge i Carme Catalán. Foto: Joanna Chichelnitzky

En aquest sentit, Verge va assegurar que la Conselleria estĂ  molt implicada a aconseguir millores en aquest Ă mbit. “Moltes dones, algun dia al mes, sigui per insomni greu, per fogots o per desconcentraciĂł, es podrien demanar la baixa, i Ă©s el que intentem fer com a Govern”, va dir. A mĂ©s, va afegir que el Pla d’Igualtat de la Generalitat inclou adaptar els llocs de feina perquè tinguin, entre altres coses, “ventilaciĂł i aigua fresca”. Certament, va reconèixer Verge, això Ă©s difĂ­cil d’aplicar a l’empresa privada.

Catalán, per la seva banda, va apuntar que el problema va mĂ©s enllĂ  i que Ă©s l’Ă mbit laboral de ple el que cal “replantejar”, ja que fa que tant homes com dones d’edat avançada hagin de continuar sent productius.

L’Ă mbit familiar

Segons la investigaciĂł de Selva, hi ha diferents maneres d’afrontar la menopausa des de les famĂ­lies i les parelles. “Hi ha una parella que Ă©s còmplice i una parella que no escolta”, va resumir. De fet, un 30% de les dones del seu estudi van afirmar que no se senten sostingudes, i algunes de les entrevistades van dir que se les tracta amb condescendència. Això arriba fins al punt que hi ha dones que amaguen el que els estĂ  passant a la famĂ­lia per por de viure violència. “La reducciĂł de la libido pot generar situacions de violència”, va exemplificar Selva.

Menopausa

Carme Catalán. Foto: Joanna Chichelnitzky

PercepciĂł social

La menopausa estĂ  molt relacionada amb la pressiĂł estètica que viuen les dones. “No va nomĂ©s d’acceptar el nostre cos, sinĂł dels cĂ nons de bellesa”, va dir Verge. En aquest sentit, les tres ponents van considerar que manquen referents a la vida pĂşblica que expliquin el que els passa quan es troben en la fase del climateri. “És una etapa vital mĂ©s que obre la porta a noves expectatives vitals, un moment positiu”, va afirmar Selva. Per aquest motiu, la investigadora va apuntar que cal un “canvi cultural” i que es pugui parlar obertament de la menopausa.

AixĂ­ mateix, les tres ponents van coincidir en el fet que cal mĂ©s informaciĂł per als professionals de la salut, mĂ©s ajuda institucional per canviar la visiĂł de les empreses sobre la menopausa i tenir mĂ©s referents positius d’aquest moment vital. Al cap i a la fi, tal com va concloure Verge, “es tracta de drets sexuals i reproductius, que sĂłn drets humans”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram