La Velishka Ivanova (esquerra) amb la seva parella lingüística del Voluntariat per la Llengua. Foto cedida
“El català a les famílies del Baix Llobregat Nord està en perill d’extinció segons els paràmetres de la Unesco, perquè està per sota d’un 30% d’ús com a llengua inicial”. Ho explica Marc Piera, el director del Consorci per la Normalització Lingüística (CNL) de Ca n’Ametller, el de referència al Montserratí. Es basa en les dades de la darrera enquesta d’usos lingüístics, que data del 2018 i que situa el català com a llengua inicial (equivalent a “llengua familiar”, segons detalla Piera) en un 28,1%.
Però aquestes dades no han d’obrir la porta al pessimisme. Tal com s’afanya a assenyalar Piera, la xifra del català com a llengua habitual a la zona és més positiva: arriba al 38,4% si se suma la població que té el català com a llengua habitual i la que hi té alhora el català i el castellà. Això, diu, demostra el “poder d’atracció del català”.
Sigui com sigui, hi ha una evidència que no es pot negar: al Baix Llobregat Nord l’idioma dominant és el castellà, un fet que és especialment clar a Abrera i Sant Andreu de la Barca, segons Piera. Precisament, els membres dels governs d’aquestes dues poblacions són els únics de la zona que sovint fan servir el castellà quan parlen com a representants municipals.
Recursos per revertir-ho
Qui va constatar ràpidament el domini del castellà al Montserratí va ser Velishka Ivanova quan va arribar a Martorell ara fa sis anys. Aquesta búlgara de 44 anys va trepitjar Catalunya per primer cop quan en tenia 22 i va anar a parar a Gandesa (Terra Alta). Ella, que havia fet un curset de castellà abans d’emigrar, va descobrir de cop l’existència del català: tothom al poble el parlava, així que el va aprendre tant per voluntat com per necessitat. Setze anys més tard, va venir a viure a Martorell i es va trobar una situació ben diferent. “Em vaig adonar que hi havia molts més castellanoparlants i que molta gent se m’adreçava en castellà”, recorda.
Davant d’això, Ivanova tenia una idea molt clara: “No volia perdre la llengua, em feia pena”. Aquest convenciment la va portar a fer un curs al Servei Local de Català (SLC) de Martorell i a participar en el Voluntariat per la Llengua, que posa en contacte parlants habituals del català amb aprenents que tenen un nivell bàsic. Les anomenades parelles lingüístiques es troben regularment (o fan una videotrucada, en el cas del voluntariat virtual) per mantenir converses en català.
D’aquesta experiència, Ivanova se n’ha emportat tres amigues que, de fet, considera la seva família. “Fem activitats juntes, m’ajuden en molts aspectes (com ara demanar hora al metge) i m’ensenyen receptes, em recomanen botigues… Gràcies a elles estic integrada i no em sento sola”, assegura. “Aprendre la llengua t’aporta moltes coses”, afegeix, donant sentit al missatge que “no es tracta d’obligar ningú, sinó de mostrar els beneficis d’aprendre i fer servir el català”, dit per Piera.
Per a Andreu González, responsable del SLC de Martorell i autor del llibre Manual d’autoajuda per a catalanoparlants (Cossetània, 2019), el d’Ivanova és “un cas d’èxit” perquè “ha tret el català de l’aula”. Altres bons exemples són els de Salomé Font, que té parelles lingüístiques virtuals arreu del món, o el de Cesca Esteve, una dona de 79 anys que en fa deu que és voluntària perquè volia “ajudar els nouvinguts”. En aquest temps, ha conegut molts aprenents, però n’hi ha tres que “són com de la família”. Un d’ells és un noi nigerià que fins i tot li diu mama i que la va convidar al seu casament a Nigèria. Les altres són dues noies, una de Ceuta i una de Càceres, amb qui es troba sovint. “Ho recomano a tothom perquè és molt enriquidor, també per millorar la vida social”, diu.
El Voluntariat per la Llengua també s’aplica als comerços: els negocis que s’hi adhereixen es comprometen a atendre tots els clients en català, almenys d’entrada. Al Montserratí hi ha 1.200 establiments que s’han sumat a la iniciativa, de manera que el CNL de Ca n’Ametller és el que té més botigues participants de tot Catalunya, tal com apunta Piera.
González posa l’accent en la necessitat d’eliminar els prejudicis a l’hora d’assumir qui entendrà i parlarà el català i qui no. “Quin aspecte té un catalanoparlant?”, es pregunta. A més, recorda que la majoria de la població entén el català i que, per tant, “no està justificat canviar de llengua”. En aquest sentit, Piera destaca la importància dels cursos per aprendre català de zero perquè el percentatge de població que l’entén no baixi del 90%. Si això passa, la gent canvia al castellà i el català perd terreny.
Olesa: 20 edicions de Correllengua
Olesa de Montserrat ha celebrat aquest any el seu 20è Correllengua, una activitat promoguda per la secció local de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Es va fer el dia 23 i hi van participar els còmics Oye Sherman, Ana Polo, Manel Vidal i Marc Sarrats.
