La manifestació de professors que va omplir els carrers de Barcelona la setmana passada. Foto: ACN
La setmana passada hi havia convocats tres dies de vaga en el món de l’educació. La setmana vinent, n’hi ha dos més. I, de fet, demà també hi ha convocada una vaga per protestar contra la sentència que obliga les escoles catalanes a fer un 25% de les classes en castellà, si bé aquesta última jornada, a diferència de les altres cinc, no compta amb el suport de tots els sindicats del sector. Tot plegat s’està fent notar a les escoles i instituts de tot Catalunya, i els centres del Montserratí no són una excepció.
Els motius pels quals es va convocar la vaga de cinc dies són diversos. Els sindicats es van unir per reclamar la supressió del nou calendari escolar i del nou currículum, l’augment de la inversió en matèria d’educació, la reducció de les ràtios, el compromís en la defensa del català, l’estabilització del personal interí i, en última instància, la dimissió del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.
“Ha estat més greu la forma que el fons”, assegura la directora de l’escola Juan Ramón Jiménez de Martorell, Àngels Saborit, que creu que el contingut de les polítiques “sempre es pot discutir i consensuar”, però que la manera d’actuar de la conselleria ha estat “el més cridaner” de tot. “Ens hem assabentat de les coses mitja hora abans que la resta de la població”, es queixa, assenyalant la falta de comunicació per part del Departament d’Educació.
Un seguiment descendent
Com va passar a tot arreu, els primers dies de vaga, el 15 i el 16 de març, van ser els que van tenir més seguiment al Montserratí. “Les dues primeres jornades, el 80% del professorat del centre es va adherir a la convocatòria”, detalla Saborit. Pel que fa a l’alumnat, calcula que aquells dies hi va assistir la meitat. A partir del dia 17, la convocatòria va perdre força.
La directora del Juan Ramón Jiménez explica que, com que una part important de la reivindicació de la vaga té a veure amb el professorat interí, s’hi han adherit sobretot mestres en aquesta situació. Per la seva banda, el director de l’institut Voltrera d’Abrera, Francesc Rodríguez, va molt més enllà i reconeix que té “dubtes sobre si és una vaga pel currículum, el calendari i la manera de fer del conseller, o si més aviat és una vaga d’interins”. En aquest sentit, afirma que al centre que dirigeix “el 95% de les persones que van fer vaga la setmana passada són professorat interí”, i detalla que el seguiment general al Voltrera va ser “del 30 o 35%”.
Què en penses les famílies?
Saborit sospita que, entre l’opinió pública, la visió que ha quedat és que els mestres han protestat perquè “els han escurçat les vacances”. “Són els tòpics de tota la vida: que som uns privilegiats que tenim moltes vacances. Aquesta fama costarà de canviar”, lamenta.
Si bé les valoracions crítiques amb el professorat s’han pogut llegir i sentir arreu, també hi ha hagut comprensió. “Nosaltres, com a AMPA, vam fer vaga els dos primers dies per donar suport als nostres mestres”, diu la presidenta de l’AMPA de l’escola Lola Anglada de Martorell, Georgina Colorado, a qui li sembla “perfecte” que els professors “reclamin els seus drets”.
Això sí, troba que “cinc dies són massa”. “Potser hauria tingut més força convocar només dues jornades de vaga i seguir-les al 100%”, valora Colorado, que admet que està d’acord amb algunes reivindicacions dels professors, però no amb totes. “El canvi de calendari no em sembla polèmic”, diu, alhora que es mostra a favor de la jornada intensiva. Reconeix, tanmateix, que el conseller s’ha saltat la via de comunicació adequada amb la comunitat educativa.
Aquí, per tant, hi ha consens: l’actuació d’Educació no convenç. Així es tornarà a demostrar, si res no canvia, els dies 29 i 30.
