Rocío Castell a la seva llibreria La Figaflor d’Abrera. Foto: La Figaflor
La pandèmia i el retorn a la lectura diària, el tancament d’una llibreria mítica al poble o la voluntat de construir un projecte que impliqui compartir la vida al voltant dels llibres són només alguns dels motius que han fet que a Esparreguera i Abrera hagin obert tres llibreries en l’últim any i mig.
Totes elles han concebut els seus espais com un indret més enllà de l’adquisició de llibres, volen que sigui un espai social de trobada. Ofereixen tallers, activitats (sovint per als més petits, però també sortides culturals per a adults), presentacions de llibres, clubs de lectura i xerrades. Neixen amb el propòsit de dinamitzar els seus municipis i l’entorn. Són llibreries de proximitat i de poble.
Rocío Castell, llibretera de La Figaflor juntament amb la seva germana Karma, declara que van concebre la seva botiga com “una llibreria de Barcelona a un poble com Abrera”. Volien que la clientela trobés llibres concrets sense haver d’anar a la capital, una realitat que elles han trobat a faltar durant la seva adolescència i gran part de la joventut. Es defineixen com una llibreria transfeminista i antiracista, fet que es reflecteix en gran part de la seva oferta lectora, tot i que tenen de tot.
Carme Parras: “Tenim l’objectiu de crear ciutadans crítics amb el món que els envolta”
La Figaflor va obrir les portes a Abrera el Sant Jordi de 2021. En aquell moment les seves impulsores treballaven en feines que no les satisfeien i volien crear quelcom que tingués un impacte social al poble, sobretot després de la pandèmia, on havien trobat a faltar viure la cultura de manera col·lectiva.
Una cosa semblant els va passar als creadors de la llibreria El Teler d’Esparreguera, nascuda a mitjan setembre. Amb el confinament van adonar-se de la manca d’un espai al municipi on reunir-se al voltant del llibre i van decidir engegar el projecte que feia anys que els rondava pel cap.
Carme Parras, periodista i una de les propulsores d’El Teler, explica que aposten per la figura del “llibreter de confiança”. Algú que estima els llibres, els apropa al públic i t’orienta en la tria. A més, manifesta que amb les lectures que ofereixen tenen l’objectiu de “crear ciutadans crítics amb el món que els envolta”. Per això mateix aposten per l’assaig, però també per les petites editorials i les bones històries.
Gestionar la competència
El que segurament no esperaven els llibreters d’El Teler és que una altra llibreria s’establís a Esparreguera. Va ser La Utòpica, que es va inaugurar a finals de maig. Sobre la possible competència, tots dos negocis ho tenen clar. Des d’El Teler opinen que “estem contents que hi hagi més espais culturals al municipi. És una oportunitat per crear vincles i fer activitats conjuntes per créixer”.
La Sònia Riba, impulsora de La Utòpica, pensa en la mateixa direcció. “És riquesa per a Esparreguera. La veritable competència és Amazon i el seu model de consum destructiu i d’acumulació de capital”, diu.
Sònia Riba: “La nostra competència és Amazon i el seu model de consum destructiu”
Riba és treballadora social i va plantejar-se la creació de la llibreria des d’aquesta perspectiva. Declara que els llibres són una “eina de transmissió de la cultura de valors i tenen una funció social”. Dinamitzar l’entorn i enriquir el lloc on vius són la manera d’arribar al seu propòsit inicial.
Tant per La Utòpica com per El Teler, el seu naixement arriba arran del tancament de la llibreria L’Espinguet a Esparreguera, però les entrevistades coincideixen a dir que l’idea i el model del negoci ha canviat. Totes elles aposten per ser part activa de la vida social i cultural del territori i, tot i oferir lectures per a tota mena de públic, posen especial atenció en matèries concretes com per exemple els feminismes, la narrativa infantil i juvenil, l’assaig crític i els llibres de segona mà.
Entre elles es coneixen i col·laboren, fan xarxa i comparteixen recomanacions, activitats i projectes. Rocío Castell, de La Figaflor, descriu la situació de la següent manera: “Ens alimentem les unes a les altres. És una ximpleria veure’ns com a enemigues”. El que volen, asseguren, és que totes puguin tirar endavant amb els seus projectes.
