Cotxes aparcats, alguns als vorals de la carretera, símptoma de la massificació de Montserrat. Foto: ACN
Montserrat és el Parc Natural de Catalunya més petit pel que fa a extensió i alhora el més visitat. La seva situació geogràfica atrau centenars de milers de turistes del país i estrangers, a causa de la seva proximitat amb Barcelona, i gràcies a la seva climatologia és accessible durant tot l’any. La massificació, però, duu a conseqüències ambientals com l’erosió del terreny, les esllavissades i l’afectació de la flora i la fauna.
Abans de la pandèmia, les xifres de persones que entraven a Montserrat eren encara més elevades que les actuals, però el tipus de visitant ha canviat i els efectes s’han agreujat. El 2019, 850.000 excursionistes van trepitjar el Parc Natural. Enguany, es calcula que s’arribarà a les 700.000 persones. Pel que fa al monestir i el seu entorn, l’any previ a la Covid van registrar-se 2.750.000 turistes, el 2022, en canvi, seran 1.600.000.
Xavier Aparicio, gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, explica que en dates assenyalades la massificació es fa encara més evident: “Tothom vol venir els mateixos dies. El 12 d’octubre, per exemple, tots els accessos a Montserrat estaven col·lapsats”. Amb tot, declara que no contemplen la regulació del senderisme, “no podem prohibir a la gent anar al medi natural”. De fet, només ho fan quan hi ha alt risc d’incendi.
Jaume Torralba, cap dels Agents Rurals de la Catalunya Central, exposa que el Parc Natural no està pensat per acollir un volum tan alt de visitants i que una de les conseqüències també és la pèrdua de la quietud, la tranquil·litat i, fins i tot, l’espiritualitat esperades.
Pel que fa a les solucions mediambientals, una de les accions impulsades amb èxit ha sigut la regulació de l’escalada segons les àrees i les èpoques de l’any. Prèviament, els agents rurals van fer un seguiment exhaustiu de les espècies aviàries vulnerables i s’ha pogut recuperar la seva reproducció a la zona. Una demostració de la labor per mantenir la fauna de la muntanya i alhora permetre fer esport al col·lectiu d’escaladors.
Accessos a Montserrat
Collbató és una de les portes d’entrada al Parc Natural sobretot pel que fa a vies de senderisme i el seu accés està molt a prop de l’entorn urbà del barri del Pujolet, el que causava molèsties al veïnat, especialment els diumenges, quan hi ha el mercat setmanal. Les mesures aplicades van ser prohibir aparcar a la carretera (suposava un risc pel pas dels dispositius d’emergències) i obrir un pàrquing una mica més allunyat del peu de la muntanya.
Xavier Aparicio: “No podem prohibir a la gent anar al medi natural”
L’alcalde de Collbató, Miquel Solà, sosté que les visites a Montserrat que passen pel municipi “ens generen beneficis, però cal regular-ho perquè sigui sostenible”. A més, afirma que l’efecte dissuasiu de l’aparcament s’ha complert. Solà també destaca la coordinació entre les diferents administracions implicades, el que facilita poder donar solucions factibles i específiques.
Pel que fa a futures accions que es duran a terme, el gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat ha informat que preveuen instal·lar rètols informatius a dues de les carreteres d’accés. En ells es comunicarà el temps d’espera per pujar amb cotxe, s’explicaran les opcions per arribar al monestir amb transport públic i es faran saber quines són les zones d’aparcament properes.
Incivisme i brutícia
Tots els entrevistats coincideixen que el tipus d’excursionista de Montserrat ha canviat, ara es tracta d’un perfil més inexpert i amb menys respecte cap a la natura. Més enllà del fet que les papereres o els contenidors són un element intrusiu dins la muntanya, hi ha qui fins i tot deixa la brossa fora de les escombraries. Jaume Torralba pensa que “si els visitants són capaços de portar el menjar durant el camí d’anada, també ho haurien de ser per tornar els residus fins al cotxe”.
De fet, els nivells de quilograms de brossa s’han incrementat, tant a les àrees d’aturada com als camins. Aparicio comenta que els dilluns, després del cap de setmana, es troben moltes capses de pizza, embolcalls d’aliments preparats i de cadenes de menjar ràpid. Un tipus d’escombraries, a més, que ocupa molt més espai.
Fa un mes, el cap dels Bombers Voluntaris de Collbató, David Colomé, també declarava a aquest periòdic que un dels actes incívics que s’havien trobat eren grafitis a les pedres.
