“Hem estat caps de turc”: vuit anys i mig de presó per una protesta?

Cada matí, a Olesa de Montserrat, un home s’enfila a una escala per actualitzar la pancarta que hi ha penjada a la façana posterior de la biblioteca Santa Oliva, mirant a la plaça Fèlix Figueras i Aragay. “Falten 2 dies per al judici”, s’hi pot llegir avui.

Aquest home és el pare de l’Ana Algarra, una jove a qui la Fiscalia demana vuit anys i mig de presó i 11.000 euros de multa per les protestes de 2017 contra les taxes universitàries. Ella i l’Alba Monfort són les dues olesanes encausades en aquest cas, conegut com ‘La pública a judici’, que afecta onze estudiants més (tots s’enfronten a les mateixes penes) i que es jutjarà aquesta setmana, dijous i divendres, a l’Audiència Provincial de Barcelona.

El cas es remunta al 2 de març de fa quatre anys, quan els tretze acusats van participar en una manifestació en el marc d’una vaga estudiantil per demanar la rebaixa del 30% de les taxes universitàries; una mesura, per cert, que el Govern va acabar aprovant fa gairebé un any. L’Ana i l’Alba, que aleshores militaven al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), recorden com aquella jornada va transcórrer amb normalitat.

Dos mesos després, el 8 de maig de 2017, els Mossos d’Esquadra van detenir tres companys seus per uns fets ocorreguts durant aquella mobilització. Totes dues es van acostar a la comissaria de les Corts de Barcelona per donar suport als estudiants que hi estaven declarant. Va ser aquell dia, quan tornaven cap a casa, que els Mossos van trucar a l’Alba per citar-la a declarar. L’endemà, quan l’Ana tornava d’acompanyar l’Alba a la comissaria de Martorell, va rebre també la mateixa trucada, convertint-se així en la tretzena acusada de danys i desordres públics; concretament, de la crema d’un contenidor i l’atac a una seu bancària. Cal recordar que ni a ella ni a cap dels altres els havien identificat durant la manifestació.

3 ANYS D’ANGOIXA I INCERTESA
A partir d’aquell moment, van començar tres anys marcats primer per l’angoixa i després per la incertesa. “Vam ser conscients que ens havien fet seguiments en el nostre dia a dia: anant de casa a la facultat, sortint a prendre alguna cosa…”, explica l’Alba. “Recordo la mossa que em va seguir i encara ara, quan veig algú al tren o al carrer que em mira i que porta un mòbil, sospito”, afegeix. L’Ana relata que, tot i que a ella li van fer el seguiment per xarxes socials, també es va sentir vigilada. “Et fas paranoies i veus mossos per tot arreu”, reconeix.

A la incomoditat d’aquesta situació, s’hi va sumar la indignació, que ha anat en augment a mesura que ha avançat el cas. “Nosaltres no tenim antecedents penals ni se’ns va identificar en aquella manifestació. Llavors per què ens van seguir?”, es pregunta l’Alba. “Ens van identificar després, a partir dels seguiments: és un ‘modus operandi’ una mica estrany”, diu l’Ana.

Precisament per aquest procediment, les encausades, defensades pel col·lectiu d’advocats Alerta Solidària, denuncien que es tracta d’un “judici polític”. “Ens tenien controlades prèviament, després es van produir uns fets i ens els van atribuir”, resumeix l’Alba. També matisen que la causa és conjunta, de manera que s’assumeix que tots actuaven com un grup organitzat.

Amb el temps, encara que admeten que “la preocupació sempre hi era”, van arribar a pensar que potser la cosa no aniria gaire més enllà. Fins a l’1 de juliol de 2020, els tretze estudiants eren només investigats –situació que ja denunciaven– i el seu entorn els tranquil·litzava dient que, com a màxim, els imposarien multes o penes que no superarien els dos anys de presó. Però aquell dia es va saber que la Fiscalia els demanava, en total, 111 anys de presó i prop de 140.000 euros de multa. “Se’ns demana el mateix que en alguns intents d’homicidi”, apunta l’Ana.

“Ens han agafat com a caps de turc per desmobilitzar un moviment que estava agafant força. És una manera d’atemorir-nos a nosaltres i als que vinguin després”, lamenta l’Alba. De fet, confessa que aquesta experiència les ha condicionat tant a l’hora d’exercir el dret a manifestació com en altres aspectes de la seva vida. “Va ser el detonant per deixar la carrera”, diu aquesta olesana, que ara ha tornat a estudiar.

BARREJA DE POR I GANES
L’espera ha estat molt llarga, però finalment el judici arrencarà demà passat. “Hi ha ganes, però també hi ha por”, assegura l’Ana. I l’Alba hi afegeix també “molts nervis”, perquè “és el final però alhora és un principi”. En aquest sentit, totes dues pateixen perquè no se sap quan sortirà la sentència: “Pot ser que surti el mateix dia o que trigui molt més”. Sigui com sigui, tenen clar quin és el seu objectiu: l’absolució. “És l’única opció que considerem justa”.