Un dels cartells informatius de les caminades urbanes saludables. Foto: Línia Xarxa
Feia temps que havia vist alguns cartells amb coloraines en diversos punts de Martorell. Per alguna raó que ara mateix no recordo sabia que es tractaven de camins, però desconeixia que eren itineraris urbans com a tal. Fa uns mesos, es va afegir un vuitè recorregut al projecte Martorell a peu: fem salut!, que en aquest cas passa pel nou parc de la Sínia, i va ser llavors que vaig descobrir que tots els camins eren per la ciutat. Per què no provar-ne un?
Quan havia de decidir quin itinerari seguir, em va agradar veure que hi havia opcions que anaven des dels tres als onze quilòmetres i que passen per tots els barris de Martorell, sense excepció. De la Vila a Can Cases. Pot semblar una ximpleria, però com que totes les rutes són circulars, tenir-ne una (o dues o tres) que passa a prop de casa facilita que t’animis a seguir-la. De fet, vaig escollir el recorregut número 3 precisament perquè la tenia a tocar i era ideal pel que fa a distància i temps: 4 quilòmetres i 53 minuts.
Em vesteixo amb una samarreta del Barça, xandall llarg i calçat d’esport còmode. Som en plena tardor, però dubto que tingui fred caminant amb aquesta roba. Als auriculars, sona una llista on només tinc música d’Estopa i Rosalía. No em cal res més, diria. Són les 10 del matí i surto a caminar.
Baixo per l’avinguda del Camí Fondo i, com sempre, em creuo a poca gent. Com més a prop soc del Centre Cultural, però, més moviment trobo. La majoria són persones grans, soles o en parella, que passegen en calma i empenyen un carro o duen alguna bossa entre les mans. També queda algun pare i alguna mare que xerren tranquils mentre desfan el camí per anar a l’escola. Els identifico perquè carreguen cotxets i motos de joguina.
Passo el pont de colors en direcció la caserna dels Mossos i, durant tot el carrer, sento una tranquil·litat a la qual no estic massa acostumada. Poques vegades surto a aquestes hores, menys encara per caminar. Si soc al carrer a les 10 del matí, és per anar d’un lloc a un altre, amb pressa.
La iniciativa ‘Martorell a peu: fem salut!’ inclou rutes que van dels tres als onze quilòmetres
A Buenos Aires, a les placetes trobes tot de gent gran que fa petar la xerradeta. Si m’hi fixo, la gran majoria són homes. També hi ha alguns adolescents en bancs no tan visibles. Deuen estar fent campana, no els jutjo.
Arribo fins a la baixada de la Guàrdia Civil i quan l’acabo giro a l’esquerra. És aquí, a punt de creuar la nacional, que m’adono de la quantitat de cotxes que hi ha. Molts menys que fa trenta anys, és clar. Això sí, deu fer uns vint minuts que camino i en cap moment m’han molestat els cotxes. A Martorell en tenim un fotimer, també de rotondes, però les voreres són amples i estan adaptades. La meva ciutat no expulsa els veïns dels carrers, al contrari, ens hi convida a fer-nos-el nostre, i com a ciutadana ho agraeixo.
Ressegueixo la carretera nacional cap a l’estació de Martorell Enllaç i començo a percebre la pudor tan característica que desprèn la Solvay. Des d’aquí ni tan sols es veu la fàbrica, però se sent. A l’escola, tenia una mestra que deia que cada cop que baixava del tren, començava a estossegar.
Més rutes urbanes al Montserratí
Altres municipis del Montserratí, com ara Olesa de Montserrat, Abrera, Esparreguera i Sant Esteve Sesrovires, també compten amb itineraris urbans impulsats pels seus ajuntaments. El propòsit és incentivar la pràctica regular d’activitat física i una vida activa entre els ciutadans.
Amb tot, poc abans d’arribar al Carrefour, passo pel costat d’unes canyes i s’agraeix respirar una mica de verd, tot i que els cotxes passen a la meva dreta. Continuo fins al passeig de la Creu Roja, feia molt que no venia per aquí. Al fons, s’hi veu un dels blocs de pisos del barri de La Sínia. Altíssim. Quan acabo el passeig, travesso el carrer, miro a la dreta per assegurar-me que no vinguin cotxes i veig Montserrat. La muntanya sempre hi és.
A poc a poc torno a entrar al poble i al seu ritme. La majoria treballa, però també hi ha gent a les terrasses. Tinc la sensació que he vist massa cerveses, sobretot per un dia laborable abans de les 11.
No em queda massa per arribar a casa i en les últimes passes procuro acabar de gaudir del passeig. Digueu-me incrèdula, però quan torno a ser al meu portal em sorprèn veure que el mòbil em marca haver caminat 4 quilòmetres, tal com deia la informació de l’Ajuntament.
