Mossèn Jaume Berdoy i Alemany, qui va ser rector de la parròquia de Santa Maria entre els anys 1984 i 1993, va morir el 21 de febrer passat a l’edat de 70 anys fruit d’una malaltia que se li va diagnosticar fa dos mesos aproximadament. La cerimònia d’enterrament va tenir lloc a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, on n’era el rector des de feia pràcticament una dècada. Berdoy era l’actual Vicari general del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
“Va ser una persona integradora i el seu tarannà va entroncar en la idea que des de l’Ajuntament teníem en aquella època de recuperar l’orgull de Martorell”, explica a Línia Nord l’aleshores alcalde Salvador Esteve. Amb Berdoy al capdavant de la parròquia, va ser l’impulsor de la reconstrucció del campanar i de l’antiga portada renaixentista de Santa Maria, coincidint amb la celebració del 400 aniversari de l’església, l’any 1992.
Esteve recorda que “a més dels esforços que va dedicar a la reconstrucció del temple, Berdoy va deixar una bona empremta entre la comunitat de Martorell, i prova d’això és que era una persona molt estimada. Van ser nou anys molt profitosos per a tots i aquest és el seu llegat”.
En l’estada a la parròquia de Santa Maria, Berdoy va estar acompanyat per quatre capellans més: Josep Pi, Fidel Campos, Guillem Brossa i el seminarista Joan Ramon Bullit, conegut per ‘Sete’, qui ara és el titular de la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera. “Se’n va un amic i una persona a qui li dec gairebé tot en el meu camí a l’església. Des del primer dia vam tenir lligams que han perdurat”, recorda ‘Sete’, a Línia Nord.
A principis de febrer va oficiar la seva darrera homilia a Vilafranca del Penedès, tenint en compte que la malaltia començava a passar factura. “Ha anat tot molt ràpid. Aquesta no ens l’esperàvem”, apunta ‘Sete’. El rector d’Esparreguera recorda que Berdoy “era un pencaire, una persona que es feia amb tothom i va projectar una església oberta, propera i molt arrelada a la gent. Deixa un testimoniatge molt gran per a tots els que vam tenir la sort de créixer a prop seu i que sempre ens acompanyarà”.
