Núria Marquès Soto (Barcelona, 1999) va escriure una pàgina d’or de l’esport del Baix Llobregat Nord després d’obtenir dues medalles als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro, al Brasil. La nedadora, de 17 anys i veïna de Castellví de Rosanes, va guanyar una medalla en la prova dels 400 metres lliures i una medalla de plata als 100 esquena, la seva especialitat, en la categoria S9. A més va otenir tres diplomes olímpics després de participar en cinc de les sis finals que hi havia en joc. L’única espineta que es va emportar de la seva primera participació en uns Jocs Paralímpics va ser els 100 papallona: “Em vaig quedar amb aquella sensació d’haver-ho pogut fer millor. No em vaig classificar per la final i va ser un error, però som humans i pot passar”, admet Marquès.
HISTÒRIA DE SUPERACIÓ
Núria Marquès no neda per casualitat. Va néixer amb una discapacitat física a la cama esquerra, però això no l’ha impedit competir ni fer vida normal. “Quan tenia nou mesos els meus pares em van dur a la piscina a fer el curs de nadons del CN Martorell perquè els metges els hi ho van recomanar”, explica la jove castellvinenca. Després de superar els cursets de natació, va fer el salt als equips de competició del mateix club. Als 11 anys va tastar la natació adaptada i, dos anys més tard, va entrar a formar part de l’equip espanyol d’aquesta modalitat.
Dues medalles (or i plata) als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro, quatre medalles al Mundial de Glasgow i set a l’Europeu de Funchal són, “de moment, el millor que he viscut com a esportista, que alhora em serveix per a créixer com a persona”, apunta Marquès.
Després de setze anys ininterroputs al CN Martorell, l’estiu passat va incorporar-se al seu club actual, el CN Sant Feliu de Llobregat. La castellvinenca reconeix que “ser als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro va ser un somni fet realitat. Guanyar una medalla d’or era inimaginable”, reconeix.
EL REPTE DE TÒQUIO 2020
Als 17 anys, la nedadora del Club Natació Sant Feliu va acomidar-se del Brasil pensant en el pròxim repte paralímpic. Tenint en compte la seva progressió, als Jocs de Tòquio s’hi presentarà en el seu millor moment: “Encara queden quatre anys. Ara vull descansar després d’un any molt llarg i dur, però pensant en el Mundial de l’any que ve. Torno cap a casa molt feliç, he gaudit moltíssim però ara vull disfrutar-ho amb els companys, amics i la família”, explica la nedadora.
El retorn a casa de Núria Marquès va ser molt celebrat. La nedadora va ser rebuda, primer, al mateix aeroport del Prat per familiars, amics i veïns de Castellví de Rosanes, alguns d’ells desplaçats amb l’autocar que va organitzar el mateix Ajuntament. En arribar al poble, Marquès va ser rebuda pels veïns amb una festa amb actuacions musicals, una actuació castellera amb els Vailets de Gelida i la projecció d’una Lipdup. L’Ajuntament va fer-li una recepció oficial com a principal ambaixadora arreu del món.
