Un segrest es defineix com: “Retenir a una persona contra la seva voluntat, per obtenir-ne algun profit per part del segrestador, diners, canvi amb altres persones, entrega d’armes, etcètera”. A les pel·lícules d’espies, és molt freqüent veure aquests intercanvis, especialment en temps de la guerra freda, a la línia fronterera de Berlín.

Messi havia anunciat la seva marxa del Barça i la directiva refusà els seus desitjos, adduint clàusules del contracte. D’acord amb això, Messi ha reculat i per no acabar davant dels tribunals per resoldre el conflicte, ha anunciat que es queda per jugar la temporada 2020-2021. La paradoxa és que estant “segrestat”, continuarà cobrant una milionada i el club dels seus amors podrà comptar amb el millor jugador del món, durant una temporada més. La definició de segrest, en aquest cas, salta pels aires, perquè segrestat i segrestador hi surten guanyant, serà que aleshores el mot segrest és massa contundent i millor aplicar-li el concepte “retenció com a ostatge”?

Alguns culers potser esperaran que a Messi li sobrevingui la “síndrome d’Estocolm”, aquella en què el segrestat acaba optant per les idees dels seus segrestadors, i decideixi, passada la temporada, continuar al Barça fins a la seva retirada.

A Catalunya, tenim els presos i exiliats polítics segrestats per l’Estat espanyol per aconseguir refredar les ànsies independentistes de molts catalans, malauradament en aquest cas el possible benefici només és per a l’estat espanyol i els presos i exiliats polítics són, amb tota seguretat, ostatges del poder central.

Són la cara i la creu de la mateixa moneda.