Quan algú declina continuar jugant a un joc o s’ha cansat de seguir en un tema surt la frase “estripem les cartes”. En l’actualitat, els esdeveniments del conflicte entre Catalunya i Espanya han traspassat uns límits que semblava que mai s’haurien de traspassar, com són la independència dels tres poders.
Ara han caigut les caretes i sense cap vergonya la fiscalia de l’Estat va obrint expedients en contra dels polítics catalans i deixa passar els fets escabrosos dels polítics espanyols. Consuelo Madrigal, fiscal general de l’Estat, es passa per l’arc del triomf la neutralitat i no fa servir el mateix raser per a tothom, no veient delicte en les converses gravades de Fernández Díaz i sí contra Carme Forcadell com a presidenta del Parlament. Amb aquest panorama ja ha arribat l’hora de la revolta, de la desobediència civil. Cal fer com l’alcaldessa de Berga i no presentar-se davant del jutge. Potser també ho hauria de fer en Joan Coma, regidor de Vic; estripar, ni que sigui una fotocòpia, el requeriment del jutge a Badalona, no contestar als requeriments que han fet les delegacions del govern central a multitud d’ajuntament per haver obert les portes el 12 d’octubre. La revolta dels somriures l’hem de fer a partir d’ara. No podem esperar més perquè la maquinària de l’Estat està treballant amb totes les seves forces i trucs matussers per fer descarrilar el nostre procés cap a la independència. En un joc en què les cartes estan marcades a favor de qui reparteix i remena la baralla (l’Estat i els poders fàctics), val més estripar-les. És l’hora de plantar cara. Fem-ho, ja!
