Comencem l’any 2023 d’una manera semblant a l’any passat en matèria de mobilitat. La crisi econòmica ha quedat tapada per la guerra d’Ucraïna, la sequera i la pandèmia. Estem en un moment d’impàs i les solucions més sostenibles queden en un segon pla, per no dir l’últim. La prova és que el butlletí de Mobilitat que edita la Generalitat cada mes porta els temes de la bicicleta al final de tot, si és que n’hi ha. Per no parlar del mal costum de les administracions públiques d’anar fent pedaços en infraestructures, o dels dissenys de despatx que augmenten la complexitat de la circulació. Encara més, es fan una rentada de cara amb el maquillatge de la sostenibilitat, mentre els ajuntaments s’encarreguen d’edificar i cimentar els espais verds de les ciutats.
La realitat és que les eines i la feina continuaran estant en mans dels usuaris de la bicicleta. Malgrat els entrebancs, no ens queda més remei que pedalar per avançar. Potser explorar llocs nous, trobar camins i anar fent xarxa. Un exemple serien les connexions entre el Baix Llobregat i el Vallès. Aquí el transport motoritzat és el rei, les autopistes es connecten sense cap problema. Pel que fa als trens, tenim obres en marxa que fan sortir els trens de la Renfe des de Castellbisbal, però la connexió amb els FGC del Vallès es vol solucionar a vuit anys vista, connectant les línies per Barcelona. Una volta que reduiria el temps de viatge en només vint minuts. I això semblarà la Línia L9 del Metro.
Què me’n dieu, dels autobusos que connecten les dues comarques? Són línies fantasma que operen sota mínims per justificar la concessió de la Generalitat. Tant la que surt de Molins de Rei com la de Sant Vicenç dels Horts per anar a Terrassa. Fins i tot dubtem també del paper que fa una entitat com l’AMB. Una gestió desastrosa, per la qual entitats com Fem Vallès han demanat millores, i potser algun intercanviador a l’Hospital General. Però les inversions del Ministeri en la Renfe se centren en Barcelona i deixen de banda les estacions de l’extraradi. Els accessos a peu o en bicicleta presenten deficiències que posen en risc els vianants.
Per sort, encara trobem companys que fan el paper d’exploradors enmig de la jungla d’asfalt. Fugint del trànsit motoritzat, encara poden trobar camins i pistes que ens permetin arribar als diferents pobles. I ens ensenyen als altres ciclistes per on podem passar i en quins llocs hem de vigilar, sigui per l’estat del terreny o pels encreuaments perillosos amb les carreteres. Malgrat els polígons que es troben al costat de les carreteres, i que representen un perill per la manca d’indicacions i l’activitat dels camions, som capaços d’arribar al nostre destí. Sí, hem pogut connectar el Baix Llobregat amb el Vallès. Però encara ens cal molt més perquè la gent tingui el dret de circular com ho fan a Centreeuropa.
Aquí es parla molt de mobilitat, tanmateix, tot va en funció dels interessos dels de dalt, i no pas dels ciutadans. Ja ho sabeu, ningú us regalarà res, si no són els Reis d’Orient. A la resta ens tocarà pedalar. Les recompenses les trobareu pel camí, això ja us ho puc dir.
