La faula de la granota bullida, atribuïda al filòsof francès Oliver Clerc, acostuma a ser molt recurrent quan es vol explicar com una societat s’acostuma a normalitzar l’anormalitat. Una granota posada en una olla amb aigua freda que es va escalfant no reacciona fins a morir bullida, si se la posés en aigua bullent, saltaria de l’olla.

A Catalunya tenim una llarga experiència. Vénen a casa nostra, prometen una pluja de milions i després no es compleix mai; ens empresonen els líders polítics i socials basant-se en falsos relats; l’1-O ens peguen a tort i a dret; les balances fiscals ens deixen en la misèria; el rei truca a les empreses perquè marxin. Ara, el PSOE necessita que li aprovin els pressupostos i ens venen la moto que els d’aquest any contemplen una millora econòmica, a la que no podem renunciar, com si ens fessin alguna concessió, com aquells que reparteixen pinso entre l’aviram. Esperen que reaccionem com la síndrome de l’esclau, que acaba creient que el seu estat és natural i no se’n pot sortir, perquè “sempre” ha sigut així.

Amb tots aquests antecedents, des de fa molts anys, confien que els catalans ens anem acostumant i ho acabem acceptant. Així, sesnse més, sense revoltar-nos. Submisos i esperant que un dia s’apiadin de nosaltres i siguin justos i magnànims amb Catalunya. Vana esperança. No ho faran mai. Fa segles que practiquen la tàctica de tractar-nos com a una colònia, sense la més mínima consideració cap a la nostra diferència.

No ens deixarem acostumar a l’aigua calenta fins a la bullida, abans saltarem de l’olla espanyola per ser lliures.