Durant les darreres setmanes hem assistit a un degoteig de personalitats defensant l’ampliació de l’aeroport del Prat. El tret de sortida el donà en Maurici Lucena, ara president d’Aena i dirigent socialista català que obeeix, com és habitual, al nostrat concepte polític madrileny de les portes giratòries implantades a tots els actuals i passats monopolis de l’Estat.
No volem discutir opinions personals que tan sols es representen a elles mateixes o als seus respectius llibres. Confrontem, però, qualsevol decisió de les nostres institucions, sigui Aena, l’Estat, la Generalitat o l’Ajuntament del Prat i traslladem l’ampli consens al territori: El Prat no es toca. De promeses, compromisos i compensacions, en tenim prou, doncs on són les mesures del Pla Delta? Com és que llavors no s’abordà si tan necessari i imprescindible era aquesta proposta?
No els creiem ni els podem creure, ja que no ens han donat cap argument convincent. Qui ho plantegi com una pura necessitat econòmica menteix o explica tan sols una part de la veritat. Som conscients que el model centralista de Madrid, en essència socialista, té amplis partidaris també a Catalunya. No són prou les vegades que pensem que aquesta gran àrea metropolitana de capital Barcelona no exerceix ni un lideratge generós ni té un model de país integrador i cohesionat al capdavant. És difícil pensar en una Catalunya cohesionada sense primar les polítiques de reequilibri territorial, tan necessàries. On són Reus-Tarragona, Girona o fins i tot Lleida (per cert, sense ni la mínima connexió)? Quin model aeroportuari tenim? És ben fàcil plantejar l’ampliació del prat, però és mínimament coherent avui quan tothom hem viatjat i hem vist aeroports fantàstics i ben connectats com Londres, París o Tòquio. Volem una Catalunya-país, connectada i cohesionada, una Catalunya on dimensionem la potencialitat de tot el nostre territori.
Si a tot això hi sumem el procediment d’infracció obert contra l’Estat per part de la Unió Europea, l’oposició esdevé natural. El delta del Llobregat ha sigut trinxat per terra, mar i aire: l’ampliació de l’aeroport, del port, el mateix desviament del riu, la pressió urbanística sense límits i l’incompliment de mesures de protecció del medi natural fan que aquest projecte sigui una gran aberració.
Aquest projecte no tan sols esdevé una amenaça per al delta del Llobregat, per al Prat, Viladecans, Gavà o Castelldefels, sinó una amenaça per a Catalunya. Ataca el model econòmic i de país que volem construir. Un model de curta mirada que passa per damunt dels ciutadans, és centralista i va contra el medi ambient, o un model cohesionador, de futur i de país.
Sabem que els socialistes, siguin madrilenys o catalans, no dubtaran a vendre un cop més el nostre territori. Potser després, tal com va passar amb el desviament del riu, aconseguim que un tribunal ens doni la raó un cop el mal ja estigui fet. D’ençà que l’exconseller Calvet va expressar la seva oposició a l’ampliació de la tercera pista a principis del 2020 –fet que agraïm enormement i que no va ser casualitat, sinó fruit d’una feina discreta i silenciosa que nosaltres hem fet fins avui–, esperem ara que el compromís del nou Govern de la Generalitat sigui clar i intel·ligent. Garantim, però, que nosaltres, sigui quin sigui el cas, prioritzarem sempre els interessos del Prat per damunt de qualsevol altra consideració.
