Un moment de la presentació del Tricentenari, durant el qual s’han programat actes commemoratius al llarg de tot aquest any. Foto: Tricentenari

Senyeres i estelades onegen dia rere dia als balcons d’arreu del territori català en una època històrica per a Catalunya, que va esclatar amb la manifestació del 2012, amb un milió i mig de catalans al carrer –després va venir la Via Catalana i l’èxit rotund de la V, amb 1,8 milions de catalans formant una senyera a la Diagonal i la Gran Via de Barcelona la passada Diada–.

Senyeres i estelades per tot arreu i cada vegada més nombroses que formen mosaics colorits a les façanes dels municipis d’arreu de Catalunya. Aquesta és una mostra més que la reivindicació sobiranista cada vegada està esdevenint més hegemònica arreu del territori –fins i tot a comarques com el Baix Llobregat–. La mateixa agenda política ha subratllat el 2014 com un any clau en la història d’aquest país, un any on s’haurà de consultar la ciutadania –sigui com sigui el format, acordat o no, o a través d’unes eleccions plebiscitàries– sobre quin vol que sigui el seu futur, tres-cents anys després de la caiguda de Barcelona en mans del rei borbònic Felip V.

300 ANYS DE REIVINDICACIONS
Per commemorar el Tricentenari, els municipis d’arreu de Catalunya han programat actes durant tot l’any. A Castelldefels, per exemple, la Biblioteca Central ha acollit una exposició itinerant bibliogràfica i una guia de lectura.

El Prat també ha commemorat els fets de 1714 amb un programa extens, que inclou cursos i tallers com el titulat La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta. Una visió pratenca. 

Per altra banda, les seus territorials de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) han viscut un any intens. La commemoració del Tricentenari, la possible consulta del 9-N, l’organització d’una altra Diada històrica…

“L’Onze de Setembre vam fer un acte d’entrega del compromís signat pels regidors que donen suport al procés. És un acte simbòlic”, explica a Línia Mar Xavier Pujadas, coordinador de l’ANC de Castelldefels.

A Viladecans i el Prat, setmanes abans de la V històrica, les assemblees locals ja organitzaven els inscrits. “Hi havia gent que hi anava pel seu compte i altres amb autocars que gestionàvem nosaltres”, explica Tomàs Caroz, de l’ANC de Viladecans. En canvi, al Prat no es van organitzar autocars. “Vam quedar al matí i vam anar-hi caminant”, explica Xavier Puig i Malet, representant de l’ANC del Prat.

Una altra manifestació per a la història

”Volem votar”. Aquest va ser el càntic, juntament amb el d'”independència”, que més es va poder sentir a la indescriptible V que va tenir lloc a Barcelona el passat 11 de setembre. Un total d’1,8 milions de catalans, segons la Guàrdia Urbana, van tornar a fer possible una espectacular manifestació que passarà a la història. I ja en van tres.

“Parlament, govern, president: posin les urnes”, exclamava Carme Forcadell, presidenta de l’ANC. Un missatge que resumia la demanda dels catalans que van tornar a sortir al carrer i van deixar clar que res no ha deteriorat la voluntat d’un poble que té clar que vol decidir el seu futur.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram