Algun dels animals introduïts a Can Colomer. Foto: Albert Canalejo/AMB
En el marc del projecte europeu LIFE AgroForAdapt, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha introduït un ramat de 40 cabres i 15 rucs en una finca entre Gavà i Sant Climent, Can Colomer, de 160 hectàrees, el 90% de les quals són forestals. Aquesta iniciativa és una prova pilot que pretén avaluar i demostrar com el pasturatge i la gestió forestal tenen efectes positius sobre el territori en l’àmbit ambiental, econòmic i sociocultural.
D’aquesta manera, a través de la introducció d’aquests animals es combat els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes locals. “La superfície forestal no està adaptada”, reconeix Jesús Fernández, cap del servei d’Infraestructura Verda de l’AMB. I això provoca que aquests boscos siguin especialment sensibles a patir un incendi, atès que la vegetació -seca, per altra banda, per la manca de pluja- ho cobreix tot sense cap classe de control. “Amb aquest projecte creem zones on els ramats puguin treballar i disminuir aquesta quantitat de vegetació i, per tant, de combustible, per reduir el risc d’incendi”, afegeix Fernández.
“Corresponsabilitat”
L’actuació es portarà a terme a 58 hectàrees forestals de Can Colomer, una finca ubicada en una zona especialment castigada pels efectes de l’escalfament global i la sequera. En conseqüència, des de l’AMB demanen “corresponsabilitat” entre els diferents agents del territori, des de les administracions fins als propietaris de les finques. “Farem entrar ases i cabres perquè facin el manteniment dels terrenys, ja que són zones vulnerables per la manca de gestió i la falta d’aigua”, assenyala Laura Cid, cap de l’oficina de gestió ambiental de la Infraestructura Verda de l’AMB. Cid, en aquesta línia, recorda que Can Colomer ha patit incendis greus en les últimes dècades.
Ara, aquesta finca es converteix en un laboratori viu a l’aire lliure per comprovar l’eficàcia de la silvopastura, és a dir, la introducció de bestiar per ajudar en la gestió del mosaic agroforestal. La iniciativa té un pressupost de 322.000 euros, dels quals la UE aporta 122.000, i està previst que s’allargui fins al setembre del 2026. Al llarg dels pròxims dos anys, s’anirà fent un seguiment exhaustiu dels resultats d’aquest projecte.
No és la primera vegada, però, que es presenten iniciatives en aquesta línia. De fet, Sant Just Desvern va aprovar l’any passat un projecte per introduir ramats al parc natural de Collserola per ajudar en la gestió forestal.
