Els sanitaris de l’Hospital de Viladecans es van adaptar a la pandèmia ràpidament. Foto: Twitter (@salutcat)
Incertesa, estrès, inseguretat i exigència màxima. Així recorden els professionals de l’Hospital de Viladecans els primers dies de la pandèmia. El 10 de març va ingressar el primer pacient amb Covid al centre. Vint dies després, el 31 de març, ja eren 113. Un increment que va obligar als treballadors i treballadores del centre a adaptar-se a gran velocitat, ja que “el que ara era ‘normal’ en dos minuts ja no servia”. Ho recorda Neus Amigó Gato, tècnica en radiologia, que explica la importància que va prendre el seu departament els primers dies, quan encara no es feien PCR per saber si els pacients estaven contagiats, i la millor manera de comprovar-ho era fer-los radiografies al tòrax.
Ella i el zelador Alberto Rojas Núñez també recorden els casos d’alguns pacients que empitjoraven a gran velocitat, sense que els sanitaris hi poguessin fer res. Rojas coincideix amb l’especialista Daniel López Ruiz en la duresa d’aquests moments, ja que els pacients ho havien de passar sols, sense les seves famílies, ja que havien d’estar aïllats al centre sense que ningú els pogués acompanyar.
Tots els professionals coincideixen a l’hora d’agrair el reconeixement i el suport rebut per part de la societat, una empenta que asseguren que els va ajudar a tirar endavant en un moment tan dur per als professionals.
MÉS PREMIS
Els reconeixements a l’Hospital no s’acaben aquí, ja que a principis de mes el centre va ser guardonat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya per la seva gestió de dades.
