Tejedor rep Línia Mar amb el rerefons de l’arribada de l’L9, de ben segur una de les notícies més importants de l’última dècada al Prat. Segons l’alcalde, les set parades que té la línia al municipi suposaran una millora de la connectivitat de la zona i un al·licient per reduir les emissions de CO2 dels cotxes a l’atmosfera.
Després d’anys d’espera, la Línia 9 ja ha arribat a la ciutat. Suposo que està molt content…
I tant. Per a nosaltres és molt important anar sumant nous sistemes de transport públic que permetin una millora de la mobilitat. A més, per a nosaltres el metro és una oportunitat per enfortir l’estació intermodal del Prat, que ha de ser una prioritat per fer més eficient la mobilitat d’una part de Catalunya.
Que una ciutat de 60.000 habitants tingui metro és una cosa força excepcional. Vostè mateix va dir que hi haurà un abans i un després d’aquesta data. Realment les millores de mobilitat seran molt grans. Quina destacaria especialment?
Jo destacaria la sostenibilitat i la reducció de la contaminació, perquè es transfereixen els usuaris del cotxe al transport públic. En el nostre cas volem promocionar totes les modalitats públiques de transport, perquè en el futur s’ha de tendir cap a la reducció de l’ús del cotxe.
De fet, cada dia es fan 56.000 desplaçaments des del Prat cap a altres municipis propers. L’L9 pot ser, en aquest sentit, una excusa per deixar el cotxe aparcat…
Sí. I de fet, a més dels beneficis mediambientals, també n’hi ha de seguretat i econòmics. Amb el transport públic la gent estalvia, es redueix la contaminació i minven els accidents, que solen ser de cotxe, no de tren. Cada euro invertit en transport públic significa una millora en la qualitat de vida dels ciutadans.
El metro també reforçarà de ben segur el Prat, en el sentit que serà més fàcil viure-hi i anar a treballar a poblacions veïnes.
Ens interessa que la gent agafi el metro perquè tenim dèficits de connectivitat amb municipis que es veuen des del terrat de l’Ajuntament. De fet, a tota l’àrea metropolitana en general hi falta transport públic.
La Línia 9 és un pas endavant per paliar aquests dèficits?
És una aportació a la millora de la connectivitat. Ara el que hem de fer és optimitzar-la i rendibilitzar-la al màxim. Tanmateix, aquesta és una decisió que es va prendre fa 10 anys, quan semblava que hi havia molts recursos, perquè avui dia crec que no s’hauria pres.
Tanmateix, si hi ha algun ‘però’, és que en total hi ha set parades de metro al Prat, quatre de les quals al nucli urbà. Tenint en compte que entre algunes d’elles només hi ha 15 minuts caminant, potser no en calien tantes…
Sóc l’alcalde del Prat, no el president de la Generalitat. Com a batlle, estic contentíssim amb les estacions que tenim. Les parades del metro no les va pintar l’alcalde en un plànol. Cada parada té un estudi de demanda concret.
Els considera correctes?
Sí.
Hi ha hagut crítiques pel que fa a l’estació de la Ribera, ubicada en un solar i que encara no s’ha obert…
Aquí cal explicar un aspecte amb el qual es fa molta broma, i és que en algunes ciutats importants d’Alemanya es planifica la mobilitat abans de fer el desenvolupament d’un territori. Primer es fan els túnels de metro o el traçat d’un tramvia i al cap d’uns anys es desenvolupa la zona. En el cas del Prat tenim el Centre Direccional, una àrea de desenvolupament estratègic al nord del municipi de 300 hectàrees. Ara només hi ha camps i alguna altra activitat. Allà tenim la parada de la Ribera, tot i que de moment no funciona. Però quan es desenvolupi aquesta zona, ja estarà connectada. Ens haurem avançat.
I què té a dir sobre la peculiar volta que fa l’L9 al nord del Prat?
Aquesta volta era obligada. Calia connectar el traçat de la línia que venia de l’altra banda del riu amb l’estació intermodal de Renfe. Per tant, ja no podia venir recta des de Zona Franca fins a l’aeroport i havia de pujar fins a l’estació. Des d’aquí i fins a l’aeroport hi ha dues parades més, que poden ser més cares o més barates, però era lògic que el Prat no tingués només una parada.
Vostè ha parlat abans d’estacions a zones sense gaire desenvolupament. Una d’aquestes és Mas Blau, justament la zona escollida per Amazon per instal·lar el seu centre logístic de referència al sud d’Europa. Sembla que al Prat li ha tocat la loteria en els últims mesos…
En els governs de les ciutats no hi ha loteries, hi ha planificació. Nosaltres hem protegit des de fa anys la reserva de sòl pendent de desenvolupar perquè no s’hi instal·lés qualsevol activitat que no signifiqués una contractació important de treballadors. Per haver evitat l’arribada d’activitats menys importants, hem tingut l’oportunitat de rebre una empresa on treballarà molta gent. Volem crear ocupació, ja que és la urgència més gran que tenim.
El preocupen les informacions que apunten a una presumpta precarietat laboral dels treballadors d’altres centres d’Amazon?
Jo he parlat amb els gestors d’Amazon i els he dit que la llegenda que tenen no ens agrada gens ni mica. Tant, que si ens deixéssim portar per tot allò que es diu d’ells, no tindríem gens d’interès perquè vinguin. Dit això, ens interessa que contractin gent del Prat amb condicions de feina estables i raonables. Però això ja no depèn de mi.
S’ha establert algun percentatge laboral per a la gent del Prat?
Encara no hi ha cap acord al respecte. Però l’Ajuntament demana que els aturats del municipi tinguin prioritat per entrar a treballar a la futura nau d’Amazon. Ara s’ha de formalitzar.
