El popular Manuel Reyes es presenta a la reelecció amb l’objectiu de sumar una majoria còmoda per seguir governant Castelldefels. Té clar que l’oposició intentarà pactar per fer-lo fora de l’alcaldia, tot i que les seves previsions per a les eleccions del mes de maig són més aviat positives.
Primer de tot, m’agradaria que em donés “sis raons per votar el Manu”, tal com algun mitjà local ha escrit…
Hi ha molts motius per votar la candidatura que no és només del ‘Manu’, sinó de moltes persones que són veïns que s’estimen la ciutat. El principal aval que tenim és que som un partit de gent molt diversa i que hem fet molt bona feina en aquests quatre anys. Hem estat al costat de les persones, hem solucionat un problema econòmic molt greu que tenia l’Ajuntament, hem abaixat els impostos…
Ho deia perquè aquest va ser el titular d’un article del mitjà local Dime!, procliu al PP. Fa poc, ICV-EUiA l’ha acusat de finançar la seva campanya amb diners públics, en referència a l’aparició d’un anunci del Consorci de la Zona Franca a l’últim número de la publicació. Què hi té a dir?
Dime! és una revista que edita una associació privada, que pot fer el que cregui convenient i pot tenir anuncis de qui sigui. Aquest tema no és nou. De fet, la família de la candidata d’Iniciativa és propietària del diari privat La Voz de Castelldefels, que també ha publicat anuncis d’institucions públiques. Quina posició té ella per criticar el que facin la resta de partits?
Però Dime! l’edita l’associació La Gaviota, de la qual vostè, segons diu l’oposició, és vicepresident…
El fet de ser polític no exclou que pugui pertànyer a altres entitats. Jo sóc soci d’un club esportiu local i pertanyo a altres penyes i associacions, però no perquè sigui alcalde. De fet, ja formava part de La Gaviota abans de ser alcalde.
I segueix formant-ne part.
Cada mitjà de comunicació té la seva línia editorial. La de Dime! és la que la mateixa entitat editora creu convenient. Com en el cas de Línia Mar o qualsevol altre.
Parlant de Línia Mar, a l’última entrevista que li vam fer deia que en aquell moment no temia un pacte entre PSC, ICV-EUiA i CiU perquè “no era viable”. Segueix estant tan tranquil?
El PSC intentarà pactar amb qualsevol per fer fora el PP. La seva màxima, la seva principal proposta –i l’única que conec–, és aquesta. De fet, a La Voz de Castelldefels s’ha arribat a veure, a pàgina sencera, el lema “som gent de Castelldefels i no ens agrada el PP”.
I creu que tenen possibilitats d’assolir aquest objectiu?
Si PSC, ICV-EUiA i CiU sumen, intentaran arribar a un acord. Jo crec que això ja ho tenen més que parlat entre ells. Però si no són majoria, que jo crec que serà el que passarà, intentaran pactar amb tots els partits polítics possibles. L’important és fer fora el PP a qualsevol preu.
En aquest sentit, segueix pensant que el seu partit “donarà la gran campanada” a les pròximes municipals, tal com va dir fa unes setmanes?
Estic convençut que la gent valorarà la nostra feina. Unes eleccions són com un examen: hi ha qui estudia cada dia i hi ha qui estudia a última hora, fent campanya electoral de 15 dies i pensant quatre propostes. El nostre aval és que hem fet feina durant quatre anys.
Tot i així, sembla que a la seva campanya el logotip del PP no és gaire visible…
Però qui es presenta a les eleccions? En el meu cas sóc jo qui es presenta i qui dóna la cara davant dels ciutadans. Quan un veí té un problema no va a la seu d’un partit: parla amb els regidors de govern. Tothom coneix el seu alcalde, i quan vas al supermercat el veí t’atura i et demana explicacions o et fa una proposta. El barret d’alcalde el portes les 24 hores. I li asseguro que aquí no vindran ni Artur Mas ni Mariano Rajoy a dir a l’alcalde el que ha de fer. En el dia a dia, les decisions les prenen el batlle i el seu equip.
Té por que les sigles perjudiquin la seva candidatura?
No. El que es valora en unes municipals són els candidats. Si no ho fan bé, els veïns van a veure’ls a casa seva i els hi retreuen.
Vostè ho ha fet bé? Quin balanç fa de la legislatura?
Positiu. La situació econòmica de la nostra ciutat i de les famílies era dramàtica el 2011. Hem reduït el deute del consistori en 20 milions d’euros i hem fet inversions, tenint cura d’on gastàvem cada euro dels ciutadans. La gent ha entès que no es pot gastar el que gastava el govern anterior.
Posi’m un exemple.
La Festa Major d’Agost. 220.000 euros per quatre dies de festa no estava justificat, perquè hi ha hagut algun any que la celebració ha costat només 60.000 euros. Si no hi ha diners per ajudar les persones, no n’hi ha per fer focs artificials.
Un dels debats més recurrents durant la legislatura ha estat el del contracte de neteja. Creu que s’està donant un bon servei als ciutadans?
Cal tenir visió de ciutat per sobre de qualsevol sigla política. Quan Convergència abandona el govern de la ciutat pel tema sobiranista i arriba el moment de l’adjudicació –una proposta tècnica que no la fa cap polític– es decideix fer la guitza al govern. L’oposició buscava que en sortís malmès el govern, però qui realment en va sortir perjudicat van ser els ciutadans, que encara han de veure camions i contenidors vells que després de 10 anys d’ús no funcionen de manera tan efectiva.
Seguint amb qüestions plenàries, vostè va donar suport a uns pressupostos presentats per l’oposició, un fet realment insòlit…
Això parteix d’una premissa falsa. El pressupost el presenta l’alcalde, ja que és competència exclusiva seva. Els comptes els fan l’equip de govern i els tècnics. Jo vaig presentar els pressupostos i els vaig donar a l’oposició, i ells se’ls van estudiar i van fer-hi modificacions. El tant per cent de canvis que ha fet l’oposició al pressupost és del 0,2%. Per tant, qui ha fet la feina aquí?
Però de totes maneres, va acceptar els canvis de l’oposició.
Jo vaig rebre aquells canvis i, com a alcalde, tenia l’opció de fer dues coses: acceptar-los o treure el punt de l’ordre del dia i no votar-los per continuar amb el pressupost prorrogat. Si hagués fet això últim, l’oposició no hauria aconseguit aquell titular, però jo crec que vam fer el que era millor per al ciutadà. Estem el 99% d’acord amb els comptes, tot i que hi ha una petita modificació que no m’agrada.
Quina és?
Una que es carrega una gran part del pressupost de turisme, la principal indústria de Castelldefels. Que aquesta proposta la faci la candidata del PSC, que a més és la consellera de turisme del Baix Llobregat, té nassos. Que preguntin al sector turístic de Castelldefels si està content amb la seva consellera… Una persona que no vetlla per la seva competència i que no estima la seva ciutat, serà bona alcaldessa?
Se’l nota molest…
Home, és clar! Castelldefels no és Martorell o La Roca: és la capital turística del Baix Llobregat. Això dóna molta feina a Castelldefels, una ciutat que està per sota de la mitjana de l’atur de la comarca. Malgrat tot, l’aprovació dels pressupostos serà positiva. De fet, hi ha una proposta nostra molt important per fer un Pla d’ocupació a Castelldefels.
Amb tot, està dient que l’oposició s’ha penjat una medalla que no es mereixia?
Evidentment. Periodísticament queda molt bé dir que els comptes els han redactat ells. Explicar la realitat al ciutadà no és tan senzill.
Sovint aquesta realitat varia en funció de qui l’explica. Per exemple, realment creu que els escolars de Castelldefels no poden parlar en castellà a l’escola, com ha afirmat en algun moment?
Aquella entrevista al programa ‘Salvados’, de la Sexta, va durar dues hores, i al capítol només vaig sortir 5 minuts. Si només surt una part del que es diu i no tota la informació, cal matisar. Hi ha zones on té sentit una major implantació del català, com ara Castelldefels, però hi ha altres on potser s’ha de potenciar més el castellà. Cal buscar un equilibri. Afortunadament, a Castelldefels ens podem entendre entre tots en català, castellà i altres idiomes.
Però sí que va dir que a les escoles “es força” els infants a parlar en català al pati.
La meva posició és que els pares puguin decidir la llengua en la qual volen escolaritzar els seus fills. També defensem que l’anglès s’introdueixi a l’escola. Em sap greu que hi hagi persones que s’hagin pogut molestar per aquest tall esbiaixat on no sortia tota la informació.
