Armenter i Vidal, durant la roda de premsa a la depuradora del Prat. Foto: Línia Mar
Les pluges no han acompanyat i Catalunya continua avançant cap a l’excepcionalitat per la sequera. Ja són 37 els municipis que estan en fase d’emergència, mentre que 498 més estan en fase d’excepcionalitat. I és que les reserves dels embassaments Ter-Llobregat estan per sota del 19%, el que representa la sequera més greu dels últims 70 anys. Sense anar més lluny, està previst que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) decreti l’estat d’emergència I per sequera a tota la metròpoli. En aquest sentit, el coordinador del Pla de Sequera d’Aigües de Barcelona, Josep Lluís Armenter, ha descrit la situació com a “molt greu”, en un acte celebrat aquest matí a la depuradora del Prat.
Per tot plegat, des d’Aigües de Barcelona consideren que cal fer passes per deixar de dependre de l’avinentesa climàtica i dels recursos naturals. I avui al Prat els representants de la companyia han explicat que la clau és estendre l’ús de l’aigua regenerada, per tal d’afrontar sequeres i els efectes de l’emergència climàtica.
La transició cap a l’aigua regenerada
L’aigua regenerada és una aigua residual que, un cop depurada, rep un tractament addicional perquè es pugui reutilitzar, tot seguint un model circular. De fet, en l’actualitat Aigües de Barcelona envia 1.500 litres per segon d’aigua regenerada des de la depuradora del Prat fins a Molins de Rei, on és abocada al riu. Vuit quilòmetres més avall, a la planta de tractament de Sant Joan Despí, aquesta aigua és potabilitzada i enviada a la xarxa de distribució.
Una imatge de l’interior de les instal·lacions de la depuradora del Prat. Foto: Línia Mar
“L’aigua regenerada és una part importantíssima per cobrir els efectes de l’estrès hídric”, ha reiterat avui la directora d’ecofactories d’Aigües de Barcelona, Àngels Vidal. Aquest mètode, a més, té avantatges respecte de la dessalinització, ha explicat Vidal, com ara la reducció de l’empremta de carboni -que es redueix a la meitat- i la millora de la gestió dels aqüífers. De fet, la companyia injecta aigua regenerada a l’aqüífer del Delta per contribuir a reduir-ne la salinització, per la infiltració d’aigua del mar.
Replicar el model del Baix Llobregat
Ara, l’empresa vol replicar el model del Baix Llobregat al Besòs. Els responsables d’Aigües de Barcelona han explicat que hi ha sobre la taula un projecte, finançat pels fons Next Generation i que compta amb l’aval de la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Té un pressupost d’uns 1.500 milions d’euros i pretén instal·lar una nova estació de tractament d’aigua potable (ETAP) i una nova estació de regeneració d’aigua (ERA) a l’àmbit del Besòs, que s’afegirien a l’estació depuradora d’aigua residual que ja funciona.
Els plans d’Aigües de Barcelona a la metròpoli: replicar el model Llobregat al Besòs. Foto: AB
Aquesta inversió, segons la companyia, permetria deixar de dependre de l’aigua de la pluja i garantir l’abastiment de cinc milions de persones de la regió metropolitana. Encara més, Aigües de Barcelona planteja que, amb la inversió al Besòs, aquesta seria “la darrera sequera en termes de reserva i consum d’aigua”. I és que la idea és generar 180 hectòmetres cúbics d’aigua regenerada per any, un 15% del consum de la metròpoli. “Volem desvincular-nos de la necessitat que plogui”, ha dit Armenter. De moment, la companyia ja ha finalitzat la primera fase d’obres de l’ETAP Besòs.
Reduir la pressió de l’aigua
Una altra de les accions que porta a terme Aigües de Barcelona per millorar l’abastiment d’aigua en el context de sequera és un pla de reducció de la pressió a la xarxa d’aigua. Armenter ha assenyalat que actualment tots els municipis de l’àrea metropolitana estan dins els límits establerts per la situació d’excepcionalitat i que molts d’ells també complirien amb els consums màxims si es passés a fase 1 d’emergència. Tot i això, aquestes dades són flotants i Aigües de Barcelona ha volgut posar a prova la xarxa amb un “esperit d’anticipació”. Sense anar més lluny, les proves, que van començar el 12 de setembre, acabaran aquest mes i s’han portat a terme en horari nocturn per no afectar el servei.
“Hem avaluat com realitzar la reducció de pressió als municipis on es puguin superar els límits”, ha afegit el coordinador del Pla de Sequera. En la fase 1 d’emergència, el límit de consum per habitant i dia als municipis de l’àrea metropolitana seria de 200 litres, quan actualment és de 230.
L’àrea metropolitana, a un pas d’entrar en emergència per sequera: “La situació és molt crítica”
