Alguns dels participants a la manifestació. Foto: Àlex Recolons / ACN
El passat dia 10 va fer un any de la detenció de Tamara Carrasco per part de la Guàrdia Civil. El cos armat acusava la membre dels CDR de sedició, rebel·lió i terrorisme i la va portar a Madrid, on va estar empresonada dos dies. Finalment, l’Audiència Nacional la va deixar lliure però, com a mesura cautelar, li va prohibir sortir de la ciutat. Un any després, tot i que el tribunal va retirar les acusacions de sedició, rebel·lió i terrorisme i va traslladar el cas als jutjats catalans, Tamara Carrasco continua confinada a la ciutat sense poder-ne sortir.
Davant d’aquesta situació, un miler de persones van participar en la manifestació organitzada per la plataforma ‘Tamara no estàs sola’ i per l’entitat ‘Adri et volem a casa’, el membre del CDR espluguí perseguit per la mateixa causa i exiliat des del 10 d’abril de l’any passat. Sota el lema ‘Tamara i Adri, llibertat’ els participants van recórrer la distància que separa el Pla dels Màrtirs del Setge de 1714 i la plaça d’Europa per reclamar l’arxivament de la causa judicial i la fi de les mesures cautelars que impedeixen que Tamara Carrasco surti de la ciutat i que Adrià Carrasco torni de Brussel·les, on viu exiliat des de fa més d’un any.
EMOCIÓ COMPARTIDA
En declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies, Tamara Carrasco es va mostrar emocionada de rebre l’escalf de tants viladecanencs i va dir que li costa pair tot el suport rebut, però que està “contenta” de veure’s “rodejada de la gent” que l’estima.
La mateixa ACN explica que, a l’inici de la manifestació, Tamara Carrasco i els pares d’Adrià Carrasco, que no tenen cap relació familiar, es van fondre en una abraçada abans d’encapçalar la marxa, on també hi havia Roger Español, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzié, o el diputat de la CUP, Vidal Aragonès, entre d’altres.
“UNA PRESÓ SENSE BARROTS”
En una entrevista publicada per la mateixa Agència Catalana de Notícies, Tamara Carrasco explica que està patint un càstig i denuncia que “no es pot tenir una persona confinada un any sense càrrecs”. A la conversa Carrasco també recorda quan la seva mare es va trencar la cama i no van deixar-la anar a visitar-la o quan no podia assistir al casament de la seva millor amiga si no es feia a la ciutat. Per tot plegat, diu que no pot fer vida normal i afegeix que “cada dia veus passar el tren i l’autobús i penses: no hi puc pujar.”
Davant d’aquestes mesures cautelars imposades per l’Audiència Nacional, Carrasco assegura que Viladecans s’ha convertit en “una presó sense barrots” i, tot i que es mostra esperançada, també vol ser prudent a l’hora de parlar del seu cas. Ella es declara innocent, però no descarta una condemna per desordres públics que podria comportar l’ingrés a presó.
Pel que fa a la reacció de la ciutat, Carrasco reconeix a l’ACN que se sent “molt orgullosa” tant “de la gent independentista com de la que no ho és”. Ho diu perquè, com es va poder veure durant la manifestació, veïns i veïnes que no la coneixien l’han aturat pel carrer per dir-li que no pensen com ella, i que no són independentistes, però que el que li estan fent és una vergonya.
