Ni el canvi de candidat ni el nou nom del partit han provocat cap terrabastall a la ciutat. El 26 de maig, El Prat en Comú va tornar a guanyar les eleccions amb 9.940 vots (33,48%) i el 15 de juny Lluís Mijoler va ser investit alcalde en un acte celebrat al Modern per prendre el relleu a l’històric Lluís Tejedor, que deixa el càrrec després de 37 anys com a batlle.

Mijoler va rebre el suport dels onze regidors aconseguits pels comuns, els mateixos que han tingut durant el darrer mandat sota el nom d’Iniciativa, i els set obtinguts pel PSC, que no aconseguia tanta representació des del mandat 2007-2011.

Aquesta suma dona als dos partits, que han governat junts des del 2003, una àmplia majoria de 18 regidors dels 25 que té el Ple i que els permetria governar amb tranquil·litat si tornen a posar-se d’acord per fer-ho. De moment, els comuns ja s’hi han mostrat a favor.

UN SOCI POTENT
I sembla que serà així, ja que durant el Ple d’investidura, el líder del PSC al consistori, Juan Pedro Pérez, va assegurar que continuaran “participant d’un govern d’esquerres i de progrés”, després de sentir-se avalat pels votants gràcies als resultats aconseguits pels socialistes.

Si El Prat en Comú ha aconseguit augmentar en 560 vots els suports rebuts el 2015, el salt dels socialistes ha estat superior, passant de quatre a set regidors després d’obtenir 6.310 paperetes (21,25%). En comparació amb fa quatre anys, el 26-M la llista del PSC va aconseguir 2.460 vots més.

REPRESENTACIÓ MÀXIMA
Tenint en compte aquests resultats, el paper de l’oposició quedarà força limitat. Al capdavant hi haurà una Esquerra Republicana que obté tres regidors, la màxima representació des que el partit va entrar al Ple pratenc, el 2007. Els republicans van aconseguir 3.347 vots (11,27%), un resultat històric des de la recuperació de la democràcia, que els permet saltar de la quarta a la tercera plaça després de sumar gairebé un miler de vots més que el 2015.

Durant el Ple d’investidura, el cap de llista d’ERC, Jordi Ibern, va explicar que exerciran el paper d’oposició de manera constructiva i seriosa per “crear una alternativa real al nou govern municipal”.

Per això, els republicans també volen representar tots aquells votants que van triar llistes que finalment no van obtenir representació al Ple, com per exemple Junts pel Prat o la CUP.

CREIXEMENT TARONJA
Ciutadans també ha aconseguit augmentar la seva representació al Ple passant de dos a tres regidors després de rebre 2.893 vots (9,74%), convertint-se en la quarta força del Ple. Per la seva banda, Podemos mantindrà la seva presència al Ple després de sumar 1.524 vots (5,13%), que permetran que Sandra Daza segueixi al consistori, on va entrar el 2015 com a Se Puede El Prat.

Finalment, qui es queda sense regidors al Ple és Junts pel Prat, que es va quedar a les portes després de sumar 1.435 vots (4,83%) i no assolir el 5% necessari per entrar. La participació en els comicis va ser de gairebé el 61%.